La Universitat Politècnica de València (UPV), en col·laboració amb la Catedral de València, ha desenvolupat un innovador model basat en tecnologies digitals que ajudarà a gestionar de manera sostenible el creixent flux de visitants a l’entorn de la seu, un dels monuments més emblemàtics de la ciutat.
El sistema combina l’ús de sensors, intel·ligència artificial (IA), drons i models digitals per a millorar la conservació del monument i l’experiència dels visitants, segons informa aquest dimecres la institució acadèmica en un comunicat.
València ha experimentat en els últims anys un notable increment del turisme, especialment en el seu centre històric, i la Catedral ha passat de rebre uns 350.000 visitants abans de la pandèmia a quasi el doble en 2025, i es preveu un nou augment en 2026 amb motiu de l’Any Jubilar del Sant Calze.
“Davant aquest escenari, i donada l’experiència adquirida en projectes previs en aquest entorn, va sorgir la necessitat d’implementar noves solucions que alerten tant sobre situacions de risc per als elements patrimonials com sobre situacions de congestió i massificació de persones en l’entorn urbà històric”, destaca María José Viñals, investigadora del Centre PEGÀS de la UPV i experta en gestió turística del patrimoni.
Sensors de CO₂
Una de les principals innovacions del treball desenvolupat per a l’estimació i monitoratge de la capacitat de càrrega de visitants a l’interior de la Catedral ha sigut prendre com a referent la qualitat de l’aire interior.
Per a això, s’han instal·lat sensors que mesuren en temps real els nivells de CO₂ en zones sensibles com la Capella del Sant Calze, el Museu o la Cripta arqueològica, segons el comunicat.
“Un excés de diòxid de carboni en espais amb mala ventilació pot afectar la salut de les persones i, a més, combinat amb alts nivells d’humitat, pot provocar processos de degradació química en materials com les roques calcàries amb les quals està construïda la Catedral».
Per això, el monitoratge constant d’aquest gas «resulta una pràctica necessària”, apunta José Manuel Gandia, subdirector d’investigació de l’Escola Tècnica d’Enginyeria de l’Edificació.
Sistema pioner per a mesurar el flux de persones
El treball de la UPV ha permés obtindre també estimacions regulars puntuals sobre els fluxos de persones en l’espai públic del centre històric de València durant quasi tres anys, a partir del monitoratge amb sensors dels carrers del Miquelet i Barchilla i enguany, també, el carrer Navellos.
Un dels treballs més rellevants va ser l’anàlisi realitzada durant el passat 19 de març, segons el comunicat, que indica que les dades d’anys anteriors indicaven que eixe dia s’aconseguia un volum superior a 215.000 persones al carrer del Miquelet.
“L’objectiu d’aquesta anàlisi va ser estudiar en profunditat el moviment que es produeix en els fluxos densos de persones: com es desplaçaven, a quina velocitat ho feien i quant temps tarda aquest carrer a aconseguir nivells de saturació i posterior desallotjament per a poder dissenyar mesures de gestió i prevenció de riscos orientades a garantir la seguretat de les persones”, assenyala Viñals.
Per a això, es van utilitzar drons, càmeres de vídeo i comptatges manuals de validació, en uns treballs en els quals van participar més de vint investigadors i estudiants de la UPV especialitzats en arquitectura, urbanisme, patrimoni, sensòrica, geomàtica, telecomunicacions, turisme, drons i sistemes d’informació geogràfica.
“L’equip de drons ha resultat molt pertinent ja que ha permés, a partir de posicions estàtiques, disposar de preses que abasten el que esdevé en carrers complets i places”, apunta Israel Quintanilla, director del Màster en Sistemes d’Aeronaus No Tripulades de la UPV.
Aquest treball ha donat a conéixer amb detall com s’organitzen de manera espontània els fluxos de persones en moments crítics en el centre històric de València i ha despertat l’interés de l’Ajuntament de València ja que podria aplicar-se a altres llocs emblemàtics amb gran afluència de visitants com l’entorn de la Llotja i Mercat Central.
Referència internacional
El treball desenvolupat en la Catedral de València i el seu entorn urbà per l’equip coordinat per la professora Viñals ha cridat l’atenció també de nombroses institucions acadèmiques, universitats i experts en patrimoni, i ha posicionat a la Catedral de València com una referència pionera a nivell nacional i internacional en la gestió sostenible de visitants.
“Estem molt satisfets amb la col·laboració entre la Catedral i la UPV. L’ús de les noves tecnologies ens està permetent conéixer millor els patrons de visita i plantejar mesures que incrementen el confort dels nostres fidels, pelegrins i visitants”, destaca José Verdeguer, delegat de Patrimoni del Cabildo de la Catedral.
En aquest sentit, Viñals destaca també que aquesta col·laboració “ha permés convertir la investigació en solucions sostenibles que fomenten la cohesió i la innovació social, permeten una millor conservació del patrimoni i un prolongat gaudi en el temps d’aquest llegat”.
A més, els bons resultats obtinguts han portat a aquest grup de treball de la UPV a implementar aquest model metodològic en altres llocs patrimonials, com les coves amb pintures rupestres del Pomier a la República Dominicana, incloses en la Llista Indicativa de la UNESCO, i pròximament en el lloc patrimonial de Rione Terra en Pozzuoli, prop de Nàpols.
