Dos tirs lliures mancant 2,9 segons del jove Sergio De Larrea, que va haver d’eixir fred de la banqueta per la lesió del dominicà Jean Montero, van premiar la tenacitat d’un enèrgic València Basket i van tombar al poderós Olympiacos per a reforçar les opcions de l’equip ‘taronja’ de classificar-se directe per als quarts de final de l’Eurolliga.
Enèrgic i concentrat, el conjunt de Pedro Martínez amb un desplegament coral però amb una notable actuació de Montero, Braxton Key i Papi Badio va saber aguantar les envestides de l’equip grec i els seus múltiples recursos per a arribar viu a un final de partit en el qual la seua indestructible fe li va fer sumar un triomf que pot ser vital per a confirmar la seua campanada en aquesta Eurolliga. Falta per veure si la factura en forma de lesió de l’escorta dominicà és molt alta.
La victòria, la vint-i-unena del València en aquesta Eurolliga, manté el seu marge de dos triomfs per a quedar entre els sis primers mancant cinc jornades per disputar-se.
La trobada va arrancar ja tibant, com si estiguera decidint-se, i això va ajudar al fet que les graderies quasi repletes del Roig Arena s’enganxaren. En l’intercanvi de canastres amb el qual es va obrir el marcador, el complet repertori de Sasa Vezenkov va donar la iniciativa al Olympiacos però el València, encara que va patir, va aconseguir no perdre el deixant (18-19, m.7).
De fet, una vibrant aparició de Key, que va encadenar un triple, un mat i una assistència va permetre als locals posar-se per davant abans del canvi de quart. Veure’s a dalt en el marcador va espentar al València a pujar l’agressivitat de la seua primera línia defensiva i a complicar la circulació de pilota de l’equip grec.
La desesperació de Georgios Bartzokas amb els atacs dels seus en la banda va ser senyal que ho va aconseguir. Només les elèctriques penetracions de Tyson Ward van permetre a l’equip del Pireu trencar la pressió dels locals. Poc bagatge per a totes les armes que tenia.
També el Olympiacos va començar a ajustar el seu defensa, si és el cas puntejant millor els triples de l’equip ‘taronja’. Però, malgrat que el notable percentatge de tres punts amb el qual havia arrancat el València va començar a baixar, l’equip de Pedro Martínez va saber començar a anotar també des de prop del cércol i el xoc es va mantindre igualat (37-37, m.16).
Al València se li va fer llarg el final del segon quart i l’equip hel·lé va aprofitar el pas arrere de la defensa dels locals per a augmentar la velocitat de la seua circulació, trobar de nou a Vezenkov i obrir bretxa davant del descans amb un parcial de 5-13. El Olympiacos tenia un accés als rebots ofensius que no trobava l’equip de Pedro Martínez (42-50, m.20).
El pas pels vestuaris va donar calma i energia al València. Josep Puerto, que es va convertir amb 115 partits en el jugador amb més partits en l’Eurolliga amb la samarreta ‘taronja’, va espentar als seus per a estrényer el marcador.
Els locals van començar a acumular faltes i a acumular enutjos amb les decisions arbitrals però la seua energia va mantindre el seu nivell defensiu i li va permetre començar a rebotar en la canastra contrària, la seua cerca d’una passada més (20 assistències en els primers 25 minuts) li va donar tirs alliberats i la mala punteria visitant des de la línia de tirs lliures li va permetre culminar la remuntada (54-52, m.25). Als prop de 500 seguidors grecs se’ls sentia ja menys.
Una altra nova aparició de Key va impulsar al València però no amb tant ímpetu com en la primera part, en canvi Ward va tornar a apuntar el cap quasi amb tanta determinació com en la primera part. Però aquesta vegada els locals, espentats per Pradilla, van acusar el colp però no es van ensorrar (67-69, m.30).
Arribava el moment de la veritat i al Olympiacos encara li quedava repertori per mostrar. Va pujar la línia de pressió arrere i Fournier va començar a anotar després d’haver-se passat el partit encadenant errors
Però el València no es va rendir. Va gastar les seues últimes forces a llançar-se per cada rebot i va obtindre bons fruits en aconseguir empatar el marcador mancant un minut i mig. Un robatori de Key i el posterior contraatac finalitzat per ell mateix, culminat pel propi estatunidenc va posar per davant als locals mancant 58 segons.
Va igualar el Olympiacos, va anotar Montero i Fournier va confirmar la seua resurrecció amb un nou triples. Quedaven 13 segons i el València tenia la bola amb un a baix en el marcador. El dominicà va agafar la bola, va driblar al francés que li va fer falta però li va colpejar en la seua malparada mà dreta. Montero es va haver de retirar i De Larrea, que havia anotat un tir lliure i fallat un altre, va eixir a tirar des de la línia mancant 2,9 segons. I al jove exterior no li va tremolar la nina i va posar un a dalt als seus.
Va traure el conjunt visitant sobre Fournier i el francés es va anar intrèpid cap a dins però el seu tir no va entrar i el Roig Arena va entrar en ebullició: el seu equip, després de guanyar a Olympiacos al Pireu fa uns mesos, havia repetit triomf a casa, alguna cosa que no havia aconseguit en les primeres huit visites del conjunt grec.
Fitxa tècnica:
85.- València Basket (25+17+25+18): Thompson (6), Badio (15), Port (5), Pradilla (6), Sako (10) -cinc titular- De Larrea (3), Montero (13), Moore (7), Taylor (3), Key (12), Costello (-) i Reuvers (5).
84.- Olympiacos (23+27+19+15): Walkup (6), Dorsey (6), Papanikolau (-), Vezenkov (17), Milutinov (5) -cinc titular- Ntikilina (4), Ward (15), Morris (-), Peters (10), Jones (9), Fournier (12).
Àrbitres: Nedovic (SLO), Koljensic (MNE) i Konstantinovs (LAT). Sense eliminats.
Incidències: partit corresponent a la trenta-tresena jornada de la fase regular de l’Eurolliga disputat en el Roig Arena davant 13.108 espectadors.
Va assistir a la trobada el corredor de tanques Quique Llopis, que aquest cap de setmana es va convertir en subcampió del món en 60 metres barres en el Mundial de Torun (Polònia)
