Les dos noves obres que formaran part del futur Centre d’Interpretació del Sant Calze de València són una reproducció en baix relleu del retrat del rei Alfons el Magnànim (1396-1458) i una rajola de mitjans del segle XV procedent de l’antic Palau del Real. Els dos elements se sumen al comodat de les peces d’attrezzo del Parsifal de Wagner, firmat l’any passat amb el Palau de les Arts, i a la recent adquisició del Retrat del Rei Martí l’Humà, de Pedro Arrúe, i del Crist Eucarístic, de Nicolau Borràs, este últim en subhasta gràcies al dret de tanteig exercit pel Ministeri de Cultura en nom de l’administració municipal.
El mes de novembre passat, el govern municipal va abastar un acord amb Presidència de la Generalitat per a la cessió gratuïta d’una rèplica del medalló amb el retrat en bust i de perfil del rei Alfons V d’Aragó per a l’exhibició en el futur centre d’interpretació, a la Casa del Rellotger. L’obra, valorada en 6.600 euros, s’integrarà a la sala dedicada a la Història del Sant Calze des de l’eixida del Monestir de Sant Joan de la Penya fins a l’ingrés e 1437 a la Catedral de València, sota el regnat d’Alfons el Magnànim. Fins a l’obertura de l’espai esmentat, el consistori haurà de custodiar la peça, en condicions degudes de conservació, als dipòsits municipals de Patrimoni Històric.
“Des de l’Ajuntament de València, volem agrair, una vegada més, a la Generalitat la generositat, la implicació i el suport constant a este destacat projecte municipal”, ha declarat el regidor d’Acció Cultural, Patrimoni i Recursos Culturals, José Luis Moreno. “La incorporació de la reproducció esmentada al futur centre d’interpretació permetrà, sens dubte, als visitants descobrir un dels períodes més fascinants i transcendentals de la Història de València, el Segle d’Or valencià, així com aprofundir en la figura del rei Alfons el Magnànim i en la decisiva contribució en l’arribada del Sant Calze a la nostra ciutat, juntament amb la resta del reliquiari reial de la Corona d’Aragó”.
D’altra banda, el vicepresident segon i conseller de Presidència, José Luis Díez, ha destacat “la màxima col·laboració interinstitucional entre la Generalitat i l’Ajuntament de València, en esta i en moltes d’altres iniciatives. Un exemple del compromís compartit per les dos administracions amb la protecció, la difusió i amb la posada en valor del nostre patrimoni històric i cultural. La cessió d’esta peça contribuirà a enriquir el discurs museogràfic del futur Centre d’Interpretació del Sant Calze, un espai destinat a recuperar i projectar la identitat històrica de la ciutat de València”.
En concret, el comodat tindrà una durada inicial de deu anys, a comptar des del dia del lliurament de l’element objecte de cessió, prorrogable per períodes d’igual durada, sempre que la peça amprada continue exposada al futur Centre d’Interpretació del Sant Calze. Estes pròrrogues es produiran de manera automàtica, llevat de denúncia expressa de les parts amb almenys un mes d’antelació. Seran de càrrec de l’Ajuntament de València totes les despeses que se’n deriven del present acord i, en particular, l’embalatge, el transport, l’assegurança i la conservació de l’element referit i s’obliga a adoptar totes les mesures resulten necessàries perquè no patisca cap mena de desperfecte.
Exposició commemorativa de la Generalitat
L’any 2018, Presidència de la Generalitat va encarregar la realització, amb motiu de l’exposició itinerant “La memòria del Regne. 600 anys de la Generalitat Valenciana”, d’una reproducció del retrat en bust i de perfil del rei Alfons V d’Aragó, l’original de la qual es conserva des de 1867 al Museu Arqueològic Nacional (Madrid). La rèplica va estar exposada en el Palau del Marqués de Rafal, seu de la mostra a Oriola, on ha romàs des de llavors, sota custòdia de Presidència. Es tracta d’una còpia escanejada reproduïda per control numèric automatitzat en materials sintètics, augmentada un 18% respecte a l’obra original i completada amb una garlanda coetània.
La peça mostra el rei Alfons el Magnànim vestit amb armadura de guerra, milanesa, sense cuirassa, mirant a la dreta, en direcció a una corona reial. A la part de darrere, es troba una de les divises personals del monarca, l’emblema del mill. En la vora superior, apareix la llegenda “Invictus Alphonsus Rex Trivmphator”, incisa amb capitals de lletra humanística i paraules separades per signes d’interpunció, seguint el model clàssic de les inscripcions romanes. Realitzada en baix relleu, la composició dels elements iconogràfics i la inscripció recorden les medalles de bronze i plom realitzades per Pisanello per al rei d’Aragó durant l’estada en la cort napolitana el 1449.
Emblema personal del monarca
La segona de les peces anunciades, un taulell de tradició manisera del siti perillós, constitueix un dels motius més singulars del programa emblemàtic promogut per Alfons el Magnànim. La rajola apareix associada a d’altres taulells decorats amb l’emblema del mill i amb el llibre obert, emblemes personals del monarca integrats en un discurs visual acuradament articulat per a exaltar la legitimitat dinàstica, la constància i la victòria en la conquesta del Regne de Nàpols. Datada a mitjans del segle XV, la peça va ser recuperada el 2009 pel SIAM durant les excavacions arqueològiques del Palau del Real de València i forma part dels farciments d’amortització de l’edifici després de la destrucció.
La presència documentada d’estos taulells, tant al Palau del Real de València com en el Castel Nuovo de Nàpols, confirma la dimensió propagandística d’este programa. A esta significació s’uneix la vinculació amb el Siege Perilous de la literatura artúrica, el seient buit de la Taula Redona reservat exclusivament al cavaller pur de cor, destinat a aconseguir el Sant Grial i l’agosarament indegut del qual podia implicar la mort (d’ací la representació com un tron embolicat en flames). Esta referència llegendària no seria casual, sinó deliberadament reinterpretada en clau política per a transformar el risc espiritual del mite artúric en una al·legoria de l’exercici legítim del poder real.
El rei Alfons el Magnànim i el Sant Calze
Tal com s’arreplega en el projecte museològic del futur centre d’interpretació, coordinat pel reconegut historiador Miguel Navarro Sorní, el Sant Calze, després de ser lliurat el 1399 al rei Martí l’Humà, va ser dipositat en una capella, possiblement en l’Aljafería de Saragossa, on va romandre fins a finals del 1408 o primeries de 1409, quan va ser portat al Palau Reial de Barcelona i va quedar sota la protecció d’una comunitat de monjos celestins. El testament del monarca, datat el 1407 i ratificat l’any següent, nomenava hereua la seua esposa i disposava que el reliquiari es conservara a la Capella de Santa Àgueda que ell mateix havia manat edificar en el citat palau.
Tot i això, el testament no estava firmat ni registrat en la cort, la qual cosa va plantejar problemes sobre la propietat de les relíquies a la mort del rei, esdevinguda el 31 de maig del 1410. La reina vídua, Margarida de Prades, que el 1412 s’havia emportat algunes d’elles, inclòs el Sant Calze, va haver de pledejar amb la comunitat de celestins que les custodiaven, amb el capellà major i amb Ferran d’Antequera, el nou monarca de la Corona d’Aragó, arribant a l’acord de retornar les relíquies a canvi d’una compensació econòmica. No obstant això, en morir el rei el 1416, Margarida encara continuava conservant nombroses relíquies, entre les quals el Sant Calze, que l’acompanyaven en tots els seus viatges.
Al novembre de 1419, el rei Alfons V d’Aragó va reconéixer com a vàlida la donació mortis causa realitzada una dècada abans per Martí l’Humà a la seua esposa, la qual cosa va permetre al monarca aragonés anar comprant i recuperant les relíquies més significatives que conservava Margarida de Prades. En 1422, la relíquia del Sant Calze ja estava en poder d’Alfons el Magnànim, va tornar a la capella reial de Barcelona i hi va romandre fins que el 6 d’abril de 1432 va ser traslladada a València i dipositada al Palau del Real de la nostra ciutat.
L’arribada del Sant Calze a València coincideix amb un període de prosperitat econòmica i d’estabilitat social. La ciutat en la qual el rei instal·la la a cort el 1432 era un gran centre comercial i financer, en el port del qual feien escala els vaixells que cobrien les rutes del Mediterrani occidental i on tenien obertes representacions nombroses companyies i societats de tot Europa. S’hi unia la florida cultural del Cap i Casal, amb figures de la talla d’Ausiàs March, Joanot Martorell, Jaume Roig i Sor Isabel de Villena en literatura, Francesc Baldomar, Pere Compte i Joan Ibarra en arquitectura, Jacomart i Reixach en pintura, o Bertomeu Martí, Joan Vallseguer i Lluís Alcanyís en medicina.
Eixe mateix any, el Capítol catedralici va prestar al rei una ingent suma de diners per a finançar les campanyes militars a Nàpols, que el monarca es va comprometre a retornar en el termini de cinc anys. Però com no va poder complir este acord, el 18 de març de 1437 el seu germà Joan d’Aragó, rei de Navarra i lloctinent general del Regne de València, va deixar en peça les seues més importants relíquies en la Catedral de València. El deute de la Corona no es va cancel·lar mai i els seus successors van tornar a emorar les relíquies com a garantia per a nous préstecs. És així com el Sant Calze i la resta del reliquiari real van quedar per la via de fet en la sagristia de la Catedral de València
