El ple de la sala civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià ha rebutjat per unanimitat investigar al expresident de la Generalitat Carlos Mazón per la seua actuació durant la dana al no apreciar «un fonament sòlid i objectiu» que els fets descrits en l’exposició elevada per la jutgessa de Catarroja «revisten caràcter de delicte».
Els cinc magistrats descarten per tant declarar la seua competència per a obrir una causa penal contra Mazón i basen la seua decisió principalment que aquest no ostentava la «posició de garant», perquè la legislació no li atribueix deures específics en la gestió de l’emergència, segons ha informat aquest dilluns el TSJCV.
Així ho arreplega un acte que consta de 70 pàgines i que respon a l’exposició raonada que va elevar el passat 24 de febrer la jutgessa de Catarroja (València) que instrueix la causa penal de la dana de 2024, en la qual sol·licitava al Tribunal Superior que investigara al expresident, que és actualment diputat en les Corts i per tant aforat.
El tribunal tampoc veu elements que acrediten la participació de Mazón en l’És-Alert que es va enviar a la població a les 20:11 hores el dia de la dana en què van morir 230 persones i assenyala, a més, que no és «insensible a la tragèdia ocorreguda», però precisa que només pot analitzar la responsabilitat de l’excap del Consell «des d’una perspectiva jurídic-penal» i no moral o política.
La resolució, que pot ser recorreguda davant el TSJCV en el termini de tres dies, es pronuncia exclusivament sobre la possible responsabilitat penal del expresident, per a arxivar les actuacions respecte d’ell, i no sobre els dos investigats en la causa: la exconsellera Salomé Pradas i l’ex secretari autonòmic Emilio Argüeso.
La causa ha de seguir
Aquesta decisió del TSJCV «no significa que el procediment no puga continuar» en el jutjat de Catarroja: «Al contrari, pot i deu prosseguir per a resoldre amb llibertat de criteri», exposa l’acte, que elogia l'»esforç i la laboriositat» de la instructora, Nuria Ruiz Tobarra.
Els magistrats assenyalen que és indispensable que hi haja indicis «reforçats» de criminalitat i una «individualització concreta de la conducta» susceptible de retret penal, perquè «no basta qualsevol sospita o conjectura» ni són «suficients les possibilitats, més o menys pròximes, o les al·lusions indirectes».
La Sala admet que les víctimes «estan necessitades d’aconseguir l’esclariment de la veritat i d’obtindre justícia i reparació», però insisteix que l’únic «instrument d’anàlisi» és el Codi Penal i ha de basar-se en els «principis de legalitat i culpabilitat».
En aquest cas, indica, ha de determinar si els fets que s’atribueixen en l’exposició raonada de la instructora respecte de l’aforat encaixen amb el delicte d’homicidi imprudent, en la seua modalitat de comissió per omissió, perquè «no tota conducta política o socialment discutible i fins i tot si és el cas, reprovable, té encaix en un precepte penal».
Mazón no va infringir la llei d’emergències
I després d’analitzar la legislació aplicable, el Tribunal conclou que no es dona en l’aforat la posició de garant exigible per a apreciar una actuació comisiva per omissió per part seua: «No cal concloure que el president de la Generalitat infringira deures jurídics específics derivats d’una obligació legal», indica en coincidència amb els arguments de la Fiscalia Superior.
Segons la Sala, la legislació autonòmica no assigna al cap del Consell uns deures específics dins de la normativa relativa a la protecció civil i a la gestió d’emergències, sinó que fa recaure el comandament únic de l’emergència en el titular de la Conselleria competent en eixa matèria.
«Sense prejutjar altres possibles responsabilitats, és clar que el president de la Generalitat no va incórrer en infracció d’una norma legal en matèria d’emergències al no atribuir-se-li deure específic algun en aquest àmbit», assenyala la Sala, que aclareix que la llei d’Emergències només contempla la «facultat» del cap del Consell de declarar la situació d’emergència catastròfica, però aquesta «mai va ser declarada» per Mazón.
L’enviament del Es-Alert
Sobre la possible participació del expresident en l’enviament del missatge d’alerta la població, «que suposaria la desaparició de la conducta omisiva per a la seua transformació en activa», els magistrats consideren que les consideracions de la instructora en la seua exposició raonada «es mouen en el terreny de la mera conjectura».
Per al Tribunal, eixos arguments estan «orfes de l’acreditació indiciària que l’assumpció de la competència per la Sala requereix», perquè no cal entendre que ni el to dels missatges remesos eixe dia a la consellera pel qual era cap de gabinet de Mazón, José Manuel Cuenca, ni la proximitat personal i professional entre ells dues servisquen per a «verificar la concurrència d’indicis, i molt menys sòlids, de la participació» del llavors president en l’enviament del Es-Alert.
«Conseqüentment, davant l’absència de qualsevol indici mínimament fundat o dotat de mínima versemblança, sobre la participació de l’aforat en l’enviament del Es-Alert, tampoc des d’aquesta perspectiva podrà la Sala declarar-se competent per a conéixer de la causa», assenyala la resolució.
El menjar de Mazón
La sala civil i Penal del TSJCV també analitza altres aspectes de l’exposició raonada de la instructora pels quals aquesta aprecia una possible responsabilitat penal del expresident, com la «prolongació del menjar» que va mantindre en un restaurant el 29 d’octubre de 2024 i la seua «situació d’alienitat als esdeveniments criticada en l’exposició».
«Poc o res pot dir-se des d’una perspectiva jurídic-penal i molt, segurament, des d’altres òptiques. Però no ens correspon, com bé anota l’òrgan remissor, analitzar la conducta de l’aforat des d’un punt de vista moral o polític», indica.
En eixa línia, la responsabilitat penal de Mazón «no pot derivar del càrrec que ocupava, en cap moment es va trobar en posició de garant, ni tan sols (…) pel que fa a la coordinació de les conselleries en cas d’emergències», indica.
