Donya Manuela i el xiquet aragonés, dos dels protagonistes principals de la reconeguda novel·la ‘Arròs i tartana’, de l’il·lustre Vicente Blasco Ibáñez, seran foses en bronze per a ser les primeres escultures de la ruta de personatges literaris i cinematogràfics de la ciutat de València que s’instal·len al carrer. Després de finalitzar el modelatge en fang de les dos creacions, realitzades per l’artista Alfredo Llorens, les peces ja estan a Arganda del Rey (Madrid) per a iniciar els treballs de fosa. Esta escena serà instal·lada abans de final d’any en la plaça del Mercat.
“Este és un pas més perquè la ruta dels personatges literaris i cinematogràfics de València arribe als carrers de la ciutat. Amb la fosa en bronze de Donya Manuela i el xiquet aragonés, estes escultures dissenyades per Alfredo Llorens seran una realitat i a final d’any s’instal·laran en la plaça del Mercat. Des del govern de María José Catalá continuem apostant per portar la cultura a tots els barris i, a més, homenatgem també escriptors tan il·lustres i tan valencians com Vicente Blasco Ibáñez”, ha assegurat el regidor d’Acció Cultural, Patrimoni i Recursos Culturals, José Luis Moreno.
Per part seua, el grup escultòric de Mortadel·lo i Filemó, de la pel·lícula ‘La gran aventura de Mortadel·lo i Filemó’, de Javier Fesser, l’escena triada per a ser la següent a col·locar-se, s’instal·larà passades les Falles de 2027 al voltant del carrer de Dalt, en el barri del Carme.
En la seua proposta, Alfredo Llorens representa al xiquet aragonés tal com apareix descrit en ‘Arròs i tartana’: abillat amb “un vestit de pana desllustrat en costures i genolleres i el mocador nuat a les temples amb una estreta cinta”.
Per a la representació de Donya Manuela, Llorens es remet a la descripció del personatge que dona inici a la citada novel·la: “embolicat l’airós bust en un abric els faldons del qual quasi arribaven a la vora de la falda, acuradament enguantada, amb l’escarsella al puny i vetlat el rostre per la tènue blonda de la mantellina”, si bé prescindint de la mantellina per a poder lluir el rostre de la protagonista.
“El xiquet aragonés és memòria de la ciutat i és testimoniatge d’una societat a la fi empàtica, que li reconeix i li consagra en símbol de què vam ser. Una societat on, fins i tot enmig de temps difícils, la infància ens importa a tots”, assenyala Llorens sobre el seu disseny per a este personatge de Blasco Ibáñez. En el cas de Donya Manuela, l’artista descriu la seua vida com “no exemplar, en uns temps en què les sufragistes donen fins i tot les seues vides pels drets de totes les dones, però mostra clarament un coratge i una determinació, fins i tot en el seu naufragi, que l’assembla a Emma Bovary o a Ana Ozores, i que l’eleva en la nostra apreciació respecte a la visió superficial que oferixen els seus errors des de la perspectiva actual, quasi segle i mig després”.
Alfredo Llorens
Doctor en Art, Alfredo Llorens és professor en el Departament d’Escultura de la Facultat de Belles Arts de València, compaginant la docència amb el seu treball d’escultor professional. En l’àmbit laboral, ha exercit durant dos dècades com a escultor per a la marca Lladró, dissenyant i realitzant vora un centenar de referències. És autor, així mateix, d’obres figuratives monumentals en bronze com el Monument a l’arquitecte Rafael Guastavino, en la plaça de la Reina de València; el Monument a la Música, a la Vall d’Uixó (Castelló); o el Monument a l’historiador Nicolau Primitiu, en Massarrojos (Pobles del Nord). Finalment, ha realitzat col·laboracions esporàdiques com a escultor en falles de la secció especial, així com en el camp de la conservació i la restauració escultòrica.
Ruta literària i cinematogràfica
La ruta escultòrica de personatges literaris i cinematogràfics impulsada per l’Ajuntament de València busca retre homenatge a tots aquells personatges de ficció que han contribuït a popularitzar la nostra ciutat, així com als autors que els van il·luminar, a fi de perpetuar la seua memòria en el temps i que s’integren en el paisatge urbà i en la vida quotidiana dels valencians. Les estàtues, en bronze i de caràcter figuratiu, se situaran en els llocs on transcorren les històries i comptaran amb codis QR per a accedir a tota la informació de cada obra.
La ruta literària arreplega personatges d’un total de 15 obres literàries des del Renaixement fins a l’actualitat, totes elles ambientades en diferents punts de València: ‘L’Espill’ o ‘Llibre de les dones’ (1460), de Jaume Roig; ‘Els bojos de València’ (1620), de Lope de Vega; ‘La campana de la Unió’ (1866), de Vicente Boix; ‘Arròs i tartana’ (1894), de Vicente Blasco Ibáñez; ‘Flor de maig’ (1895), de Vicente Blasco Ibáñez; ‘La barraca’ (1898), de Vicente Blasco Ibáñez; ‘Canyes i fang’ (1902), de Vicente Blasco Ibáñez; ‘El riu ve crescut’ (1960), de María Beneyto; ‘Els treballs perduts’ (1989), de Joan Francesc Mira; ‘Gràcies per la propina’ (1994), de Ferran Torrent; ‘Tramvia a la Malva-rosa’ (1997), de Manuel Vicent; ‘Sota la pluja’ (2000), de Miguel Herráez; ‘Les ales de Mercuri’ (2002), de Mariano Casas; ‘El mut de la campana’ (2003), de Josep Lozano; i ‘Baves de caragol’ (2006), de María García-Lliberós.
La ruta cinematogràfica arreplega escenaris de 10 llargmetratges filmats i ambientats a la ciutat al llarg del passat segle XX i l’actual: ‘El faba de Ramonet’ (1933), de Juan Andreu Moragas; ‘El xic que va robar un milió’ (1960), de Charles Crichton; ‘La maledicció de la Pantera Rosa’ (1983), de Blake Edwards; ‘Un negre amb un saxo’ (1989), de Francesc Bellmunt; ‘Tots a la presó’ (1993), de Luis García Berlanga; ‘París, Tombuctú’ (1999), de Luis García Berlanga; ‘La gran aventura de Mortadel·lo i Filemó’ (2003), de Javier Fesser; ‘La mala educació’ (2004), de Pedro Almodóvar; ‘Les ones’ (2011), d’Alberto Morais; i ‘Tomorrowland’ (2015), de Brad Bird.
