El Centre d’Art Hortensia Herrero de València acull la seua primera exposició temporal amb un conjunt d’onze peces de Anselm Kiefer, una d’elles un colossal quadre considerat el seu particular ‘Guernica’, que permeten endinsar-se en la producció de l’artista alemany com si fora un «oceà inabastable».
Les «capes de la història» amb les quals estan fetes i la profunditat del que reflecteix en elles són el particular argumentari pictòric d’una exposició que s’obri al públic aquest dimecres i podrà visitar-se fins al 25 d’octubre.
L’exposició ha sigut presentada per Hortensia Herrero, presidenta de la Fundació que porta el seu nom, i pel director artístic del CAHH i comissari de l’exposició, Javier Molins, ja que l’artista alemany no ha pogut acudir a València per un problema de salut.
És la primera mostra que Kiefer (Donaueschingen, 1945) fa a Espanya des de fa vint anys, quan va exposar en el Guggenheim de Bilbao, i es reparteix en sis galeries de les quals el CAHH ha hagut de moure seixanta peces de la col·lecció permanent per a exhibir les colossals obres de l’artista, una de les quals mesura tretze metres d’ample.
Es tracta de ‘Danaë’, que reprodueix l’interior de l’aeroport berlinés de Tempelhof i, al mateix temps, fa referència al mite grec de Dánae en forma d’una pluja daurada que cau sobre el quadre, una creació que solament s’ha vist en una exposició a Nova York en 2022 i és inèdita a Europa.
Aquesta gran obra, que ha sigut introduïda en el Centre d’Art a través de set panells arribats des de París en dos camions, ha sigut qualificada per Molins com el «Guernica de Kiefer», perquè el quadre de Picasso mesura 7,5 metres i té també una simbologia relacionada amb un passat tràgic i parla del nazisme.
«Si el CAHH ens recorda que València és una ciutat construïda com en capes, l’obra de Kiefer ens recorda que nosaltres també estem fets per capes, que som en gran manera el resultat de les històries que ens precedeixen i que només enfrontant-nos a elles, com ha fet Kiefer al llarg de la seua carrera, podrem arribar a comprendre qui som», ha assegurat Molins.
Segons el parer del comissari, l’obra de Kiefer és com un «oceà inabastable, té tantes lectures i tantes capes que has d’aprofundir tant que a vegades és inabastable. Modela la història per a fer les seues obres» i és el «primer artista d’una generació que s’atreveix a enfrontar-se a eixe passat tràgic nazi que té Alemanya».
Les obres exposades fan referència a la història alemanya, la mitologia grega, la literatura, la bellesa, l’arquitectura del règim nazi, la naturalesa, l’amor o la tragèdia, i tres de les onze exposades formen part de la col·lecció personal d’Hortensia Herrero.
«L’exposició ha sigut més condicionada per l’arquitectura de l’edifici que per l’estètica», ha assenyalat Molins, qui en el catàleg de l’exposició assenyala que nàixer en una ciutat alemanya el mateix any en què va acabar la Segona Guerra Mundial «ha marcat» tota l’obra de Kiefer. «Utilitza la història com uns altres utilitzen l’argila per a modelar les seues obres», ha subratllat.
Per això, afig, «té tot el sentit del món que un artista que ha fet de la ruïna i la història un dels eixos fonamentals de la seua obra siga el triat per a la primera exposició temporal del CAHH, que va obrir les seues portes en un palau del segle XVII que acull en el seu interior tota la història de la ciutat de València».
La relació d’Hortensia Herrero i Kiefer
Hortensia Herrero ha recordat que les portes del Centre d’Art es van obrir l’11 de novembre de 2023, dos anys i mig en els quals s’ha convertit en una de les ofertes culturals i artístiques de la ciutat, complint l’objectiu de «fomentar la sensibilitat per l’art i la cura del patrimoni», i en la qual hi ha hagut una «connexió inesperada entre el centre i la paella, una cosa en la qual estem encantats».
Ha confessat que quan el seu equip li va proposar escometre noves experiències i obrir la primera exposició temporal posant l’accent en Kiefer, la idea no li «seduïa» al principi: «Pensava que la representació d’artistes contemporanis estava perfecta, però m’agradava el fet de poder conéixer més l’obra de Kiefer sense haver d’anar fora».
Segons ha explicat, la primera vegada que va veure una obra de Kiefer va ser a Londres en 2014. «Era dura, fosca i hi havia alguna cosa que m’atreia», i això li va fer ficar-se en la seua obra i en 2016 adquirir la seua primera obra de l’artista alemany, ‘Les flors del mal’, una gran pintura que li «va impressionar i va enamorar».
Un any després va adquirir a París la seua segona obra de Kiefer, una peça de 600 quilos feta amb plom i que el va obligar a parlar amb el seu equip d’arquitectes per a poder col·locar-la on pensaven, i en 2019 l’artista alemany li va convidar al seu estudi, on Herrero afirma que va viure una «experiència original i meravellosa».
Després de posar-se en contacte amb ell per a preguntar-li què li semblava fer una exposició temporal en el CAHH i si era viable, «la idea li va agradar» i es van concretar «dates i obres», narra Hortensia Herrero, qui explica que quan van ser al seu estudi es van quedar «al·lucinats» perquè havia recreat a escala real les sales del Centre d’Art que li havien proposat.
«Em va impressionar veure-ho aparéixer, amb 82 anys, amb una bicicleta i en mangues de samarreta negra, en un dia que feia un fred impressionant. Té molta energia, la mateixa que transmet en les seues obres, en els seus quadres. Sense la seua generositat i implicació no hauria sigut possible aquesta exposició», ha destacat.
