El València ha igualat la seua pitjor arrancada històrica amb un punt de quinze possibles i un sol gol en les cinc primeres jornades, un inici que li deixa cuer, torna a situar a l’equip en la baralla per la permanència i col·loca al tècnic Carlos Corberán en una posició cada vegada més delicada mentre creixen les lesions i el desacord amb l’afició.
L’únic punt sumat pel València en l’inici de la temporada 2026-27 va arribar en la primera jornada gràcies a l’empat sense gols contra el Celta de Vigo a Mestalla. Després, tot han sigut derrotes. Els valencianistes acumulen quatre derrotes seguides contra Betis (0-1), Esportiu (3-1), Barcelona (0-5) i Sevilla (1-0).
Iguala la pitjor arrancada
Amb la derrota d’aquest divendres davant el Sevilla (1-0) en el Ramón Sánchez-Pizjuán, el València ha registrat la seua pitjor arrancada en la història del club, igualant l’inici de les temporades 1999-00, en la qual finalment va acabar tercer i va arribar a la final de la Lliga de Campions, i 2024-25, en la qual just va arribar Corberán a la banqueta per Nadal per a suplir a Rubén Baraja i va salvar a l’equip del descens.
A més, ha igualat la seua pitjor arrancada amb una versió menys golejadora. En aquelles dues campanyes havia aconseguit marcar tres gols en les cinc primeres jornades, mentre que ara només ha anotat un. El conjunt valencianista torna així a instal·lar-se en la zona baixa de la classificació i, malgrat que el campionat no ha fet més que començar, les sensacions recorden a les de les últimes temporades en les quals l’objectiu va ser la permanència.
Corberán, en el filferro
La mala situació esportiva col·loca també a Carlos Corberán en una situació cada vegada més delicada. El tècnic, que va renovar el seu contracte fins a 2028 aquest estiu, afronta ara un escenari en el qual la seua continuïtat està en l’aire. El seu crèdit s’ha anat reduint a mesura que el joc de l’equip no millora i, sobretot, no arriben els resultats.
“Sempre dic que la meua il·lusió i les meues forces són les mateixes que el primer dia. Contestar a eixa pregunta després d’una derrota no crec que siga el més adequat. Hem de traure partits. No aconseguir la victòria significa que no aconseguim el nostre objectiu. Accepte la crítica. Jo als xics no els puc demanar més perquè s’han buidat”, va explicar el tècnic de Xest sobre la seua situació personal en Nervión.
Una afició cada vegada més enfrontada
El desacord entre l’equip i la seua afició també s’ha agreujat amb aquest començament. Després de la derrota davant el Sevilla, un nombrós grup d’aficionats va acudir tant a l’aeroport de Manises com a la Ciutat Esportiva de Paterna per a mostrar el seu descontentament i increpar a l’expedició valencianista.
A Paterna, els agents van establir fins i tot un cordó per a garantir l’entrada i eixida de l’autobús de l’equip i dels vehicles particulars. “Gossos”, “jugadors, mercenaris”, “Corberán, dimissió” van ser alguns dels càntics dels aficionats, que porten temps reclamant l’eixida del màxim accionista Peter *Lim de la gestió del club.
No és la primera vegada que una part de l’afició valencianista protesta. Després del 0-5 encaixat davant el Barcelona a Mestalla, al voltant de 2.000 aficionats es van concentrar a les portes les de la llotja de Mestalla, en l’avinguda de Suècia, per a mostrar cansament. Fa dues setmanes, després de la derrota en Riazor, una desena de seguidors ja va increpar als futbolistes a la seua arribada.
Les lesions creixen
Als problemes esportius se suma també una plaga de lesions que ha anat creixent fins i tot més ràpid que la llista de derrotes. En cinc jornades han caigut lesionats set jugadors: Justin de Haas, Guido Rodríguez, Sadiq Umar, César Tárrega, Dimitri Foulquier, Luis Rioja i Mouctar Diakhaby.
L’últim a sumar-se va ser Tárrega, que va haver d’abandonar el terreny de joc durant la trobada de Sevilla. La seua lesió agreuja encara més els problemes d’un equip que ja ha hagut d’afrontar baixes en diferents línies i que veu com es redueix el marge de maniobra de Corberán.
El València es troba així davant una combinació especialment preocupant: un punt de quinze, un sol gol, l’últim lloc, un entrenador qüestionat, una afició cada vegada més cansada i una plantilla castigada per les lesions.
L’equip afronta, per tant, les dues pròximes jornades abans de l’aturada de seleccions amb la necessitat de guanyar com més prompte millor.
