El director gerent del Palau, Vicente Llimerá; la subdirectora de Música, Nieves Pascual; el director titular i Artístic de l’Orquestra de València, Alexander Liebreich; el compositor José María Sánchez-Verdú i la soprano Ángeles Blancas, han presentat l’estrena absoluta de l’òpera Medea, obra encàrrec del Palau de la Música i que serà interpretada este divendres, 15 de maig, a les 19.30 hores, a la Sala Iturbi de l’auditori. Prèviament, en la primera mitat, el públic escoltarà la Simfonia núm. 1 en do major, op. 21 de Ludwig van Beethoven.
José María Sánchez-Verdú és el compositor resident de l’auditori en la temporada 2025/26. La residència de Sánchez-Verdú va començar amb l’estrena a Espanya de l’obra Mural en el primer concert d’abonament de la temporada i va prosseguir amb la interpretació en “Cambra al Palau” de la partitura Paraíso cerrado. Les activitats continuaran este pròxim dijous, 14 de maig, a la Sala Lucrecia Bori, a les 13.30 hores, amb “Trobades de Composició” amb alumnat dels tres conservatoris de València; i la xarrada prèvia a l’estrena de Medea, a la Sala Rodrigo a les 18.15 hores, que mantindrà amb la subdirectora de Música, Nieves Pascual y el crític musical Paco Yáñez, oberta per a tot el públic.
A més, Sánchez-Verdú va participar el passat 31 d’octubre en l’XI Congrés Internacional de Música de cinema de La Mostra, on va abordar la relació entre la nova creació musical i el cinema mut. Igualment, és el creador de la sintonia oficial del Festival.
Llimerá ha indicat que esta òpera monodramàtica “és una mostra del compromís que el Palau té amb la creació contemporània. En esta temporada hem fet diverses obres de José María Sánchez-Verdú i n’és una mostra del seu talent. Té una activitat internacional molt destacada, ha estat en els millors auditoris, i per a nosaltres és un luxe poder tindre’l ací, que puguem presentar esta obra i poder gaudir-la divendres que ve”. Ha conclòs comentant que “el Palau té un compromís molt gran amb els compositors en residència, és l’única orquestra a Espanya que té esta figura, i és una aposta molt gran per la creació artística”.
Sánchez-Verdú ha donat les gràcies “a la confiança de nou per part del Palau de comptar amb la figura del compositor en residència, perquè és una aposta totalment lloable. Este projecte que es presenta divendres és la tercera obra que es fa dins de la meua estada com a compositor i és el gran repte que em plantege per a oferir al Palau i a l’orquestra. Soc un amant del món de l’antiguitat grecollatina i concep la música com a una forma de pensament, quasi tots els meus treballs estan relacionats amb espais de pensament i d’altres cultures. El cas de Medea és particular perquè torne a vincular-me amb la tragèdia grega, però a partir d’un poemari actualitzat de Chantal Maillard, que es va publicar el 2020 i es va quedar damunt de la meua taula perquè sabia que alguna cosa havia de fer amb esta Medea. Per fi li done forma ara amb este projecte, a través de la veu d’Ángeles Blancas, que és el centre i és una obra enormement exigent. És una autèntica immersió en el personatge de Medea i a més de l’Orquestra apareix el càrnix, que és un instrument prehistòric medieval que usaven els celtes en les batalles, i ací comptarem amb Abraham Cupeiro que encarnarà este instrument tan primigeni”. El personatge de Medea mira cap arrere des del futur, i és un personatge que va canviant de paper, i és un autèntic melodrama. Jo concep la música també com a reflexió sobre l’espai, i en este cas l’orquestra no estarà només en l’espai tradicional de l’escenari, sinó que molts instruments estan repartits per l’espai i canviaran de posició i integraran al públic en un ritual de moviment”.
Liebreich ha intervingut dient que està molt feliç que “en el Palau de la Música tinguem un compositor en residència, és una cosa molt particular d’Espanya. Per a mi és molt important que el tinguem no només en els concerts contemporanis, sinó dins dels concerts d’abonament”.
Ángeles Blanques ha explicat que “per a mi este projecte va comportar un acostament molt íntim amb Chantal Maillard, molt femení, la seua vida personal, el seu dolor personal, ella és una ànima antiga que ha transcendit a través d’eixa icona que és Medea. Medea representa moltes coses, és per a mi un foc molt carnal i molt humà. Medea no és només una assassina, és moltes coses més. Ací és on he entrat jo, he entrat amb el text i amb tots els colors que l’orquestra ara em farà sentir. Ara he de sentir-ho tot, transformar-ho dins de mi, i traure-ho a la llum amb tota la gamma local extrema, els sentiments i la prosa ha de ser sorprenent. La coneixeré de manera completa en l’assaig”.
