Demà comença en l’Audiència Nacional el judici contra l’ex president de Bancaixa i Banc de València José Luis Olivas i altres 47 persones pel projecte Grand Coral a Mèxic, una presumpta operativa de desfalc a través de préstecs que va generar un suposat perjudici de 750 milions d’euros.
Al costat d’Olives, s’asseuran en la banqueta l’ex director general de Bancaixa Aurelio Izquierdo; el conseller delegat de Banc de València, Domingo Parra, així com hotelers i intermediaris com Juan Vicente Ferri Guardiola i José Salvador Baldó Llorens (propietaris de la cadena Sandos), al costat de Juan Poch Vives (intermediari a Mèxic) i Danny Henry Kragt (gestor de TMF).
La investigació de Grand Coral es va iniciar arran d’una denúncia presentada per Bankia Hàbitat a la fi de 2013 per operacions d’aportació de capital i finançament de Bancaixa entre 2005 i 2009, que van poder ocasionar un «menyscapte patrimonial» en tindre que *provisionar «una part molt important» d’aquests préstecs.
En l’ordre de processament, que data de 2018 -la instrucció va començar en 2015-, la jutgessa Carmen Lamela assenyalava delictes d’administració deslleial i blanqueig per part dels processaments, que haurien causat un presumpte perjudici de 750 milions d’euros.
Els administradors de les entitats, com a «finançadors», van afavorir econòmicament, de mode sistemàtic i injustificat, als Ferri, Baldó i Poch, promotors d’un projecte que va requerir d’inversions molt diverses i de «enorme magnitud econòmica».
Entre les operacions sospitoses se situen el Projecte Zacatón i Pedres Boles, que es va saldar amb una plusvàlua injustificada de 138,8 milions de dòlars sufragats per Bancaixa i Banc de València, que van ser transferits als seus comptes a Andorra en una maniobra que podria ser constitutiva de blanqueig.
En el seu escrit d’acusació, la Fiscalia Anticorrupció, que atribueix delictes d’apropiació indeguda, administració deslleial i blanqueig i sol·licita que s’indemnitze a Bankia -hui CaixaBank- amb 156,5 milions d’euros, detalla el modus operandi de la trama, en la qual Juan Poch localitzava i concertava opcions o promeses de compravenda sobre terrenys a Mèxic a preus reduïts.
Posteriorment, Poch alienava aquests drets de compra o participacions al Grup Grand Coral a preus enormement unflats mitjançant comissions de gestió fictícies, opcions de compra o prima d’emissió.
Per a això, segons l’escrit, es va emprar un entramat de societats matriu a Holanda (Sugar Toys/Riviera Maya Investments BV, Portuna *BV, Varamitra, Inquam Denmark BV) que controlaven les filials operatives mexicanes.
A més, per al desviament i repartiment de plusvàlues il·lícites es van usar comptes i societats a Suïssa, Panamà, Andorra (Andbank, BPA) i Anguilla.
D’aquesta manera, per al ministeri públic Bancaixa i Banc de València van actuar de facto com a socis capitalistes assumint tot el risc financer mitjançant crèdits abusius, amb falta de taxacions reals, concessió de préstecs de lliure disposició per a pagar propis interessos i sobrepreu en les compres.
La Fiscalia situa la pèrdua patrimonial i econòmica provocat a Bancaixa i Banc de València en el 100% de la inversió i finançament atorgat, valorat en un total aproximat de 750 milions d’euros; els préstecs concedits acumulats al Grup Grand Coral van superar els 1.768 milions de dòlars estatunidencs.
