La trenta-huitena edició dels Premis Rei Jaume I han premiat en les seues diferents categories les investigacions entorn de l’economia de gènere, els avanços en fotònica i malalties cardiovasculars, l’enfocament químic davant el canvi climàtic o les innovacions tecnològiques en la biomedicina.
Segons la proclamació feta pública en un acte en el Palau de la Generalitat, els guanyadors són Lluís Torner en Investigació Bàsica, Nagore Iriberri en Economia, Ben Lehner en Investigació Biomèdica, Alfonso Sáiz-López en medi ambient, Samuel Sánchez en Noves Tecnologies, Borja Vázquez (fundador de Scalpers) en Revelació Empresarial i Borja Ibáñez en Investigació Clínica i Salut Pública.
Entre els jurats que han deliberat aquest dimarts entorn de les set categories d’aquests premis, dotats cadascun d’ells amb 100.000 euros, es trobaven 25 premis Nobel que han hagut de decidir entre 240 candidatures.
Torner ha sigut destacat pels seus descobriments pioners a nivell mundial en fotònica; Nagore Iriberri per les seues contribucions a l’economia conductual i de gènere; Ben Lehner pels enfocaments originals en qüestions biològiques; Alfonso Sáiz-López per les seues contribucions per a comprendre l’impacte de les reaccions químiques atmosfèriques en el canvi climàtic; Samuel Sánchez pel desenvolupament de nanomotors per a aplicacions biomèdiques; Borja Vázquez per a fer front i resoldre els problemes propis d’una activitat empresarial en un entorn global i la seua visió estratègica; i, finalment, Borja Ibáñez per millorar la cura clínica de pacients cardíacs.
Set premiats que són «molt més que set exemples excel·lents, són set exemples d’orgull que ens honren a tots», ha afirmat el president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, després de la lectura dels noms dels guardonats.
El president de la Fundació Premis Rei Jaume I, Vicente Boluda, ha destacat que els guardons són el llegat del professor Santiago Grisolía i escenifiquen la unió del món de la ciència, la investigació i l’empresa, «on es deposita el progrés de la societat i el futur de les següents generacions».
Els premis tradicionalment s’entreguen a la tardor en una solemne cerimònia en la Llotja de la Seda de València amb la presència d’un membre de la Casa Reial.
La major inversió
La investigació i el coneixement és «la major inversió» que pot fer-se i la cooperació entre institucions, empreses i societat és la via per a afrontar els reptes de futur, ha manifestat el president de la Generalitat, que ha donat l’enhorabona a cadascun dels premiats.
A més dels mèrits i la trajectòria dels premiats, ha subratllat la seua capacitat per a plantejar preguntes i trobar respostes a problemes, i d’aquesta manera contribuir al fet que tots «visquem millor».
El progrés social «no depén només» de factors circumstancials com l’accés als recursos naturals sinó a la seua capacitat de generar i compartir coneixement i tecnologia, i retindre el talent que el fa possible, segons Pérez Llorca, que ha ressaltat la labor de la Fundació dels premis com una anomenada a l’acció d’eixa força «mobilitzadora i transformadora que és la ciència», perquè un nou medicament o un nou avanç «no brolla del no-res» sinó del talent i l’esforç que ha trobat «condicions òptimes» per al seu desenvolupament.
La Generalitat, ha dit, assumeix el compromís de continuar invertint en R+D+I, reforçant la cooperació públic-privada i l’atracció de talent perquè els investigadors troben en la Comunitat Valenciana oportunitats per a desenvolupar la seua carrera, alhora que «reconeixem el nostre».
Segons Pérez Llorca, s’ha avançat en eixe camí però encara queda per a arribar a dedicar el 2,3% del PIB a I+d+i com proposa la Unió Europea.
En la Comunitat treballen més de 15.000 investigadors i cal continuar avançant per a augmentar la inversió, apostant pel talent, ha subratllat, al mateix temps que ha recordat que la Generalitat desenvolupa el programa valdre al que destina 17 milions fins a 2029 per a consolidar i atraure talent internacional.
Els premis, ha conclòs el president, representen un reconeixement al mèrit individual i «l’aposta de tota la societat valenciana per la ciència, el talent i els emprenedors».
Vicente Boluda també ha ressaltat que els premis «projecten la Comunitat com a territori obert al món i compromés amb el progrés i fan d’aquest territori el punt de trobada de la ciència, l’empresa i la societat».
Ha destacat, a més, la campanya de difusió dels premis, que juga amb la ironia i destaca el que frena i és un llast per als científics i emprenedors, com la burocràcia, la falta d’ajudes o la fuga de talent, així com la declaració subscrita pel jurat aquest dimarts ‘La ciència sota amenaça’ sobre no acceptar la desinformació, les notícies falses i les teories ‘conspirativas’, i fer de la IA una eina útil en el foment de la creativitat i el coneixement entre els éssers humans en lloc d’un «instrument malèvol».
