La Generalitat impulsa la fase final del projecte Salvem les Fotos que ve desenrotllant la Universitat de València, amb l’objectiu de salvaguardar un total de 800.000 fotografies i 6.552 objectes singulars, com ara instruments musicals, pintures i peces històriques, que van patir danys greus en la riuada del 29 d’octubre de 2024.
El comissionat per a la Recuperació, Raúl Mérida, i la directora general d’Atenció a Víctimes i Afectats, Amparo Clemente, han visitat el taller que s’ha instal·lat en el castell d’Alaquàs per a conéixer de prop este projecte, al qual la Generalitat destinarà un total de 200.000 euros.
Raúl Mérida ha destacat que el projecte “retornarà” a 1.600 famílies “els vincles amb les seues arrels” i ha apuntat que fins al moment s’han recuperat ja 140.000 fotografies i 298 objectes singulars.
“Esta és una intervenció directa sobre la memòria, la identitat i el benestar emocional de les persones que van patir la riuada. Les fotografies són insubstituïbles, constituïxen documents de vida que permeten reconstruir històries familiars, reforçar vincles afectius i preservar la memòria dels territoris. Per això hem volgut donar suport a esta iniciativa que permetrà salvaguardar el patrimoni familiar de moltes víctimes i afectats”, ha assenyalat el comissionat.
Segons Raúl Mérida, Salvem les Fotos constituïx un projecte “pioner” que va donar una resposta urgent a una necessitat sobrevinguda i que està permetent “retornar a moltes famílies l’esperança i els pilars de la seua identitat personal”. El projecte s’emmarca en la línia d’atenció continuada que ve impulsant el Consell cap a les famílies damnificades, a través de la Direcció General de Víctimes i Afectats.
Un protocol innovador
Per a desenrotllar el seu treball, l’equip de Salvem les Fotos ha establit un protocol d’avantguarda en reconstrucció de documents, dissenyat específicament després de la dana.
Per a fer-ho, s’ha aplicat un mètode basat en tres etapes: La fase I (Emergència) se centra en la recepció, registre, classificació, assecatge controlat o, en última instància, congelació preventiva per al cas de materials que ja presentaven colonització microbiològica. Així, el refredament d’àlbums complets ha permés detindre temporalment els processos de deteriorament i estabilitzar els materials per a la seua intervenció.
La fase II (Recuperació Crítica) consistix en la llavada integral, allisada, digitalització i consolidació de capes i ja, finalment, la fase III (Devolució) suposa l’embalatge final i entrega a les famílies del material recuperat en els seus domicilis o en les seus dels laboratoris.
Fotografies i objectes singulars
El projecte original va sorgir amb l’objectiu de recuperar fotografies, però la intervenció s’ha ampliat també a altres formats com a cartes i postals (algunes d’estes escrites en esperanto), partitures, llibres i documents.
Així mateix, també es duran a terme intervencions especialitzades en objectes singulars com ara negatius, cintes de vídeo i altres registres audiovisuals, pintures, dibuixos, gravats, instruments musicals o objectes de valor històric, com a màquines de cosir amb més d’un segle d’antiguitat.
“El projecte ha anat evolucionant des del rescat fotogràfic cap a una salvaguarda integral dels records i la identitat familiar dels damnificats”, ha explicat Mérida.
Laboratoris de campanya
Per a dur a terme el treball, des de l’equip de Salvem les Fotos s’han transformat espais culturals situats en els diferents municipis de la zona dana en laboratoris d’alta especialització, a on els tècnics duen a terme el rescat de les fotografies i objectes.
Esta xarxa de laboratoris de campanya ha comptat amb sis seus estratègiques a Alfafar, Utiel, Burjassot, Alaquàs, Torrent i Algemesí, de les quals els quatre últims estudis continuen plenament operatius un any i mig després.
Equip multidisciplinari
L’equip que treballa en este projecte, al capdavant del qual se situa el Vicerectorat de Cultura, Esports i Vincle de la UV i la catedràtica Beatriz Santamarina, està integrat per perfils diversos. Entre altres, conservadors-restauradors (especialitzats en la recuperació física dels béns); historiadors de l’art (claus per a la valoració i catalogació de les col·leccions), experts en digitalització i robòtica (fonamentals en les intervencions tècniques i en la preservació digital, fotògrafs (encarregats de documentar el material i el procés de treball) i antropòlegs i sociòlegs (que aporten la dimensió sociocultural necessària per a l’acompanyament comunitari i l’estudi de percepcions socials).
