La Comunitat Valenciana commemora esta setmana el 20 aniversari de la Llei de patrimoni arbori monumental de la Generalitat, una norma que ha permés triplicar el nombre d’exemplars protegits en el territori, passant de 844 arbres catalogats en 2012, moment en el qual es consolida el Catàleg d’arbres monumentals i singulars, a un total de 2.439 en l’actualitat.
La Llei 4/2006 va suposar la creació d’un marc legal específic per a protegir arbres monumentals i singulars, considerats autèntics ‘monuments vius’ pel seu valor ambiental, històric, cultural i científic.
Cal ressaltar que la Comunitat Valenciana és pionera en este àmbit, no solament pel model de gestió del catàleg, que té com a element clau la identificació d’exemplars, sinó per les categories i criteris de protecció, la qual cosa la convertix en una de les comunitats autònomes amb més arbres monumentals protegits.
El Catàleg es gestiona i coordina des del Centre per a la Investigació i Experimentació Forestal (CIEF) dependent de la Direcció General de Medi Natural i Animal de la Vicepresidència Tercera i Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i de la Recuperació.
De la identificació a la gestió activa
Durant els primers anys, entre 2006 i 2010, els esforços es van centrar en la recopilació d’informació i en l’elaboració d’inventaris de camp, establint les bases d’una base de dades que hui constituïx l’eix del sistema.
En 2012 es publica la primera edició del Catàleg d’arbres monumentals i singulars amb 844 exemplars. A més, s’incorpora la capa d’arbres protegits al Visor Cartogràfic de l’Institut Cartogràfic de la Generalitat Valenciana, la qual cosa facilita la seua localització, consulta, difusió i consideració en la gestió territorial.
A partir de 2016, el model va fer un salt qualitatiu en incorporar una gestió activa de l’arbratge protegit, amb un increment significatiu d’actuacions sobre els exemplars i una millora en la qualitat i depuració de les dades al mateix temps.
Actualment, des de la Direcció General de Medi Natural s’oferix assessorament tècnic als titulars dels exemplars quan sorgixen dubtes sobre el seu grau de protecció, mitjançant comprovacions in situ i la promoció d’actuacions dirigides a garantir la seua conservació, tant a través d’informes tècnics com d’intervencions directes.
Un patrimoni integrat en la planificació del territori.
Un dels avanços més rellevants ha sigut la integració de l’arbratge monumental en la planificació territorial. Des de 2020, estos exemplars es tenen en compte de manera sistemàtica en processos d’avaluació ambiental, planejament urbanístic i projectes d’infraestructures.
D’esta manera, l’arbre monumental ha passat de ser un element patrimonial a convertir-se en una variable estructural del territori, condicionant decisions de planificació i contribuint a una gestió més sostenible de l’entorn.
El desenrotllament del sistema s’ha basat en ferramentes clau com el visor cartogràfic, que permet localitzar i consultar els exemplars protegits, així com en la millora dels procediments administratius i la traçabilitat de les actuacions. A més, l’aprovació del Decret 154/2018 va permetre estandarditzar criteris de mesurament i valoració, reforçant la seguretat jurídica i tècnica.
D’esta manera, el sistema permet no solament protegir els exemplars existents mitjançant l’actualització contínua del seu inventari, sinó també garantir la seua conservació a llarg termini mitjançant l’aplicació de mesures específiques adaptades a cada cas.
Des de la Generalitat es treballa amb l’objectiu de continuar reforçant un model que ha demostrat que la protecció efectiva del patrimoni arbori es basa en la seua identificació, documentació i seguiment en el temps, assegurant que estos arbres singulars continuen formant part del paisatge i de la memòria col·lectiva de la Comunitat Valenciana.
