En els últims mesos el discurs polític valencià s’ha anat enriquint amb una bona quantitat de sigles, tecnicismes i referències a diferents llocs de la geografia regional que tanquen més significat del que aparenten i que, en ser nomenats, evoquen universos polítics i socials en si mateixos.
És el cas paraules com Botànic, en al·lusió al jardí botànic de la Universitat de València on es va signar el pacte de govern d’esquerres que va fer president a Ximo Puig, o Ventorro, restaurant -també situat en la capital valenciana- en el qual va menjar Carlos Mazón la fatídica jornada de la dana i referència ja imprescindible en el discurs polític no sols valencià, sinó nacional.
Si la primera d’aquestes mencions, la del Botànic, és capaç de resumir huit anys de govern progressista encapçalat per Puig i Mónica Oltra i la fi de vint anys de governs ininterromputs del PP en la Comunitat Valenciana, la segona evoca el moment més tràgic d’aquesta regió i apareixerà inevitablement, i sempre com una ombra, al costat del nom de Carlos Mazón.
Substituir el nom d’un lloc pel de alguna institució o atribuir-li qualitats humanes és una metonímia habitual en el discurs polític nacional. Des de fa anys Ferraz espera, Gènova impulsa o La Moncloa ordena…, i recentment també El Ventorro condemna i estigmatitza.
A més, el dolorós episodi de la dana ha posat en el mapa a tota la comarca de l’Horta Sud com a zona zero de la tragèdia, i tots els seus topònims s’han convertit en referències presents en el discurs polític, especialment a Paiporta i Catarroja, les preses de Forata i Buseo, el llit del Magre i el barranc del Poyo, a Turís i Xiva, noms associats a imatges que formen ja part de la història d’Espanya.
Ensalada de sigles: Cecopi, Dior, SGISE
Durant 149 dies i després de les riuades que van assolar bona part de la província de València va romandre actiu en el Centre de Coordinació d’Emergències de l’Eliana el Centre de Coordinació Operativa Integrat o Cecopi, un lloc de comandament que es va constituir la vesprada del 29-O i pel qual van passar posteriorment els reis d’Espanya, el president del Govern i bona part del Consell de Ministres.
Especialment després de la judicialització de la gestió de l’emergència, la qual cosa va succeir en aquella primera reunió del Cecopi continua estant sota la lupa de la Justícia, i el terme, òbviament, s’ha integrat en el relat d’aquells fets.
De la mateixa manera que ho ha fet el vocable És-Alert, que fa referència al sistema d’alerta pública espanyol per a emergències greus, o en menor mesura les sigles CCE, del Centre de Coordinació d’Emergències, o SGISE, de la Societat Valenciana de Gestió Integral dels Serveis d’Emergències, els membres de les quals, els coneguts com a bombers forestals, van ser enviats a vigilar els llits el 29-O.
Igualment, formen part destacada de la informació periodística les actuacions i diligències d’ordenació (Dior) de la instructora de la dana que pràcticament diàriament, des del seu jutjat de Catarroja, detallen substanciosos avanços en la investigació.
Juanfran, Nando, Papi i els tutejaments
En el compendi de nous vocables que s’incorporen a l’actualitat valenciana s’han d’incloure els hipocorístics de Juanfran i Nando, dels noms propis del nou president de la Generalitat, Juan Francisco Pérez Llorca, i del nou síndic del PP en Les Corts, Fernando Pastor, que se sumen, entre altres, al de Papi (Carmen Luisa) Robles, portaveu de Compromís a València.
Els últims mesos de Mazón com president van suposar una altra alteració del llenguatge habitual, especialment durant les seues intervencions en Les Corts, però també en la seua compareixença en la comissió d’investigació del Congrés.
Joan Baldoví, síndic de Compromís, va optar per tutejar i interpel·lar de la forma més col·loquial i plana possible al president des de la tribuna, en un gest al qual posteriorment es va sumar el síndic socialista, José Muñoz, i que va deixar algunes intervencions que van calar per la seua duresa. «Quina classe de president eres, que et diuen que Utiel està sota les aigües i que està inundat i que l’UME està desplegada i et quedes prenent les postres?» és només una d’elles.
El que queda per conéixer
Si Ximo Puig, des del seu Morella (Castelló) natal, va posar en voga els saborosos ‘flaons’ (dolços tradicionals a base d’ametla i brull) i Carlos Mazón va lloar el ‘grill’ de La Merenga alacantina, segurament prompte es coneixeran algunes de les bondats gastronòmiques de Finestrat o Gandia que recomanen Pérez Llorca (PP) i Diana Morant (PSPV-PSOE) com a bandera del seu municipalisme militant.
I parlant de senyorius, una altra de les marques que apareixen destacades en aquesta nova geografia valenciana és la del pavelló Roig Arena, un espai recentment estrenat i encara verge a la conquesta política, però que s’antulla de gran atractiu tant per la seua modernitat com per tot el que representa.
De totes maneres, la graderia d’aquest nou coliseu valencià ja sap el que és posar-se en peus per a escoltar l’himne regional: va ser el passat 15 de novembre i als presents no els va importar que fora un suec, Jonas Isacsson, guitarrista de Roxette, qui ho interpretara.
