L’Ajuntament de València ha encetat hui els treballs previs per a la rehabilitació del cassetonat de la Sala Daurada de la Llotja dels Mercaders. Este matí s’ha instal·lat en la planta superior de l’edifici del Consolat de la Mar la bastida des de la qual es realitzaran els estudis preliminars per retornar el llustre a esta imponent estructura de fusta del segle XV, un dels exponents més destacats del gènere a Europa. Les obres es desenrotllen precisament l’any en què es complix el 30 aniversari de la declaració de la Llotja com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, al desembre de 1996.
El passat 21 de setembre, la Delegació d’Acció Cultural, Patrimoni i Recursos Culturals va adjudicar l’execució de sondejos estructurals, tractaments preventius contra xilòfags i treballs constructius previs en l’enteixinat de la Sala Daurada a l’empresa Noema Restauradores S.L., per un import de 36.070,10 euros (IVA inclòs) i amb un termini estimat de durada de tres mesos, període durant el qual este espai romandrà tancat al públic. Els esmentats treballs serviran de base per a la redacció i execució del projecte tècnic de restauració, valorada en més d’un milió d’euros.
El cassetonat de la Sala Daurada és, sens dubte, una de les grans joies del patrimoni artístic valencià. Les talles, pintures i daurats constituïxen un testimoniatge excepcional de l’esplendor cultural aconseguida per la nostra ciutat durant el Segle d’Or i formen part d’una rica herència històrica que hem de conéixer, conservar i transmetre”, ha declarat el regidor responsable de l’àrea, José Luis Moreno. “Per esta raó, abans d’escometre la recuperació, és fonamental realitzar un diagnòstic precís sobre l’estat actual amb respecte sempre els materials originals i l’extraordinari valor del conjunt”.
Estudi exhaustiu de l’estat de conservació de l’enteixinat
En este sentit, l’actuació, autoritzada el passat 31 de juliol per la Direcció General de Patrimoni Cultural, té com a objectiu la realització d’un estudi exhaustiu sobre l’estat actual de conservació de l’enteixinat de la Sala Daurada. En concret, s’intervindrà en dos de les bigues i paredes, i s’alçarà un metre quadrat de la tarima flotant de la planta superior per a poder accedir a la part interna del cassetonat amb la fi d’analitzar les patologies de l’estructura de fusta, d’avaluar la incidència de les actuacions previstes sobre este element i de determinar la metodologia a seguir per a la restauració integral.
Obra mestra de l’art medieval, el cassetonat es troba actualment cobert per un estrat gruixut de brutícia de naturalesa ambiental a conseqüència del pas del temps, de la contaminació atmosfèrica i de la manca de manteniment, la qual cosa afecta notablement la conservació i a la correcta visualització del conjunt. Per este motiu, es durà a terme la retirada de la pols i de la capa acumulada de brutícia existent en la zona de l’enteixinat a intervindre per tal d’eliminar els estrats aliens a la peça, però sense danyar les capes originals de la superfície sobre les quals s’hi dipositen i assenten.
Igualment, es procedirà a l’extracció de micromostres per a la caracterització dels materials mitjançant l’anàlisi dels pigments, aglutinants i de les preparacions; a la realització de proves de consolidació d’estrats de policromia; a l’execució d’assajos de solubilitat per a la determinació dels sistemes de neteja fisicoquímica a utilitzar; a la realització de proves d’estucat en suport ligni i en estrats pictòrics; així com a l’estudi de patologies de l’estructura oculta de l’enteixinat mitjançant el desmuntatge controlat d’un metre quadrat de sòl laminat del pis superior i la posterior reposició.
“Una construcció tan bella i tan costosa com poguera fer-se”
El cassetonat ocupava la Sala Daurada de la desapareguda Casa de la Ciutat, l’estança amb major caràcter simbòlic de l’antiga seu del govern municipal. L’any 1418, els jurats de València van ordenar realitzar “una construcció tan bella i tan costosa com poguera fer-se, segons el consell dels mestres més savis i més experts, amb la finalitat de mostrar al món l’esplendor que vivia en aquell moment la ciutat. L’aplicació de baix relleus de pastilla policromats i daurats en les taules que folraven les bigues mancava de paral·lelismes, igual que l’univers d’imatges esculpides i pintades en el sostre.
Llaurat per Joan del Poyo i per d’altres destacats artistes de l’època, està compost per 670 peces distribuïdes en 19 bigues de fusta recolzades en dobles jàssenes. Hi apareixen representats l’escut de la ciutat, motius d’inspiració bèl·lica, figures quimèriques i al·lusions musicals, entre d’altres escenes. Tal com assenyala el doctor arquitecte Arturo Zaragozá, “la riquesa en talles, pintures i daurats i l’extensa parenceria de tècniques artístiques, unides en un relat global sobre el bon i el mal govern, passant pel quotidià i el llegendari, fan d’este sostre una peça carregada d’història, bellesa i de fantasia”.
En 1853, l’antiga Casa de la Ciutat va patir un incendi, que va afectar part de la solera, i es va determinar l’enderrocament de l’edifici. Des de llavors, l’obra, convenientment desmuntada, va estar emmagatzemada en diferents estances fins que en 1920 es va decidir situar-la al Consolat de la Mar, en la Llotja de València, a iniciativa de l’arxiver i cronista de la ciutat Luis Tramoyeres. Per a adaptar-lo a este nou espai, es van afegir dos jàssenes, la segona i la vintena, i els taulers de les mitjacanyes segona i tercera. Els esmentats treballs van finalitzar al 1923, com així ho recorda una placa de coure en l’accés a la sala.
Programa iconogràfic del cassetonat
Malgrat l’encegadora explosió d’or i d’imatges que presenta el sostre, s’organitza ordenadament”, prosseguix Arturo Zaragozá. En l’arrancada es disposen les dobles mènsules que suporten les bigues. Mentre que en les superiors apareixen diverses imatges de profetes, asseguts amb enorme dignitat i abillats amb vestidures talars, una plèiade d’animals i d’éssers híbrids monstruosos poblen les mènsules inferiors, en representació del mal govern. D’altra banda, en les mitjacanyes laterals apareixen baix relleus policromats i daurats amb xiquets, lleons i dracs agrupats per parelles.
Més amunt, les bigues estan folrades amb taulers únicament pintats i daurats, encara que ressaltats amb la tècnica de la pastilla, amb pintures que il·lustren exempla al·lusius a virtuts cíviques o il·lustracions simplement decoratives. En fi, rematen el sostre els taulers superiors de l’entrebigat amb figures, novament contraposades, de músics o guerrers tallades en baix relleu, estofades, pintades, daurades i burinades. Estes mostren éssers híbrids elegantment vestits en els quals a partir de la cintura es convertixen en animals bípedes amb extravagants peülles o calçats amb curiosos tapins a la moda del segle XV.
El conjunt conforma una desfilada en el qual la mitat d’esta sèrie la formen músics que toquen diferents instruments i l’altra mitat sembla mostrar una dansa guerrera de caràcter cerimonial. “Un reflex dels espectacles de les entrades reals a la ciutat i de la processó del Corpus Christi, la Festa Grossa de la ciutat, si bé en un estrany món paral·lel de monstres híbrids, amb notable càrrega humorística, paròdica i potser ridiculitzant de l’imaginari de la cavalleria. […] L’expressivitat dels rostres, el moviment de les figures i la qualitat de la pintura i del daurat convertixen esta sèrie en un conjunt excepcional”.
