La família de Guillem Agulló, el jove antifeixista assassinat per un grup d’extrema dreta en 1993 a Montanejos, ha reclamat al Govern que li reconegui com a víctima del terrorisme, la qual cosa suposaria a més llançar un missatge «contundent de la democràcia espanyola enfront dels qui pretenen destruir-la».
Els pares del jove assassinat, Guillem i Carme, i la seua germana Betlem han donat a conèixer hui a Madrid la carta que han enviat al president del Govern, Pedro Sánchez, i al ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, amb aquesta petició, que avalen més de 200 personalitats del món de la cultura, la política i juristes.
La família exposa en la missiva que Guillem Agulló era un defensor convençut de la justícia i la igualtat, la qual cosa li va portar a convertir-se en activista antifeixista, al qual l’11 d’abril de 1993, quan tenia 18 anys i estava de vacances, un grup neonazi li va assestar una punyalada en el cor i es van anar cantant el ‘Cara al sol’ i fent la salutació feixista.
Assenyala que la sentència després del judici celebrat en 1995 va qualificar l’assassinat de «baralla juvenil», va absoldre a quatre dels cinc acusats i va condemnar per homicidi a l’autor confés del ‘navajazo’ a 14 anys de presó, encara que només va complir quatre per bon comportament.
Lamenta que, «des del minut un, l’extrema dreta valenciana va reivindicar com un trofeu l’assassinat» de Guillem i el va utilitzar per a «acoquinar a la família, als amics i a l’activisme d’esquerres valencià», amb pancartes, pintades i trucades telefòniques, un assetjament d’anys que també els va desestabilitzar econòmicament.
La família destaca que en 1993 les Corts Valencianes van aprovar per unanimitat una declaració institucional que assenyalava que havia estat assassinat «per combatre el racisme i la violència feixista», i en 2016 la van referendar i van acordar donar uns premis amb el nom de Guillem Agulló a col·lectius que lluiten contra la xenofòbia i el racisme, però en 2024 PP i Vox els van suprimir.
No obstant això, consideren que es va aconseguir «la victòria social», amb molts premis, cançons, nom de carrers, places, llibres i pel·lícules que porten el nom de Guillem i conten la seva història, i ara «només queda per resoldre un compte pendent: que l’Estat reconegui que va fallar».
L’abril passat, la família va sol·licitar al Ministeri de l’Interior que reconegués a Guillem com a víctima del terrorisme, «de la mateixa manera que han estat reconegudes altres víctimes de l’extrema dreta, en circumstàncies similars», però afirma que de moment només s’han demanat dos informes, a la Guàrdia Civil i a l’Audiència de Castelló.
Sosté que l’informe de la Guàrdia Civil descarta que sigui un atemptat terrorista, per la qual cosa exigeix informes pericials independents, en estimar que hi ha «dades suficients per a considerar el reconeixement» i per exemple el Col·lectiu de Víctimes del Terrorisme (COVITE) ha incorporat el cas de Guillem en el Mapa del Terror de les víctimes del terrorisme a Espanya.
En la seva opinió, ja que el poder judicial «no va estar a l’altura», és moment que l’executiu assumeixi «la seva responsabilitat, repari el mal i honri la memòria dels qui van ser injustament tractats», exposa la família, que alerta de la «normalització de la violència i els discursos d’odi de l’extrema dreta» i del perill de «involució democràtica que la ultradreta pretén instal·lar».
