La Fiscalia Anticorrupció investiga a l’alcaldessa de València, María José Catalá, i a la presidenta del Port, Mar Chao, entre altres càrrecs públics, per suposats delictes de prevaricació i tràfic d’influències comesos, pel que sembla, en processos de col·locació de personal, segons ha informat Compromís, que va denunciar aquests fets el mes de febrer passat, i han confirmat fonts fiscals.
També consten com investigades la regidora de Turisme i Innovació, Paula Llobet, i la d’Educació, Igualtat i Esports, Rocío Gil, a més de quatre treballadors públics (Esther Pérez, Manuela Gras, Alicia Gimeno i Enrique Móner).
Compromís va denunciar el febrer passat «una sèrie de maniobres administratives» que, segons aquesta formació, haurien servit per a orquestrar una «subrogació encoberta» d’aquests treballadors cap a altres institucions públiques.
Fonts fiscals han afegit que les diligències s’han obert arran d’una denúncia de la Intervenció General de l’Administració de l’Estat (IGAE).
Segons va explicar la portaveu de la coalició valencianista en el Consistori, Papi Robles, «no és casualitat que diverses fundacions municipals i el propi Port de València llançaren convocatòries quasi idèntiques en les mateixes dates per a cobrir perfils que van acabar ocupant persones» que ja havien sigut assenyalades en actes notarials fins i tot abans que es resolgueren els concursos.
La coalició valencianista considera que es tracta d’uns fets “molt greus” que apunten a un ús partidista de les institucions.
Aquest dimarts, en roda de premsa, la portaveu de Compromís per València, Papi Robles, ha lamentat que Catalá «ha convertit l’ajuntament en una agència de col·locació per als seus, una presumpta xarxa clientelista utilitzant recursos públics per a beneficiar al seu entorn”, ha denunciat.
Segons ha detallat, els fets es remunten a abril de 2024, en el moment en què el Consorci València 2007 -presidit per la pròpia alcaldessa- es trobava en procés de liquidació i acomiadava a la seua plantilla. “Mentre unes persones eren enviades al carrer, unes altres ja tenien preparat el seu futur amb places a mesura en diferents organismes públics. És indecent i profundament injust”, ha assenyalat.
Per part seua, el regidor de Compromís Ferran Puchades ha detallat el funcionament de la presumpta trama. “A l’abril de 2024, mentre el Consorci es liquidava, tres organismes públics van llançar simultàniament set convocatòries de llocs directius amb requisits molt restringits. No és casualitat: el sistema estava dissenyat perquè només pogueren accedir determinades persones”, ha explicat.
Es tractava, ha indicat, de persones que anaven a ser acomiadades d’una entitat pública però que «ja tenien el seu futur resolt».
Aquest edil ha destacat un «element clau»: una acta notarial signada abans de resoldre’s els processos en la qual ja s’anticipava qui guanyaria algunes de les places.
“No era una intuïció, era el coneixement d’un sistema que estava preparat. I, efectivament, les persones que s’esmentaven van acabar obtenint els llocs”, ha afirmat.
A més, un informe de la IGAE també posa en dubte la legalitat dels processos selectius en advertir que podrien haver vulnerat els principis d’igualtat, mèrit i capacitat.
“Les funcions dels llocs estaven vinculades a la liquidació del Consorci. És a dir, les places es van dissenyar pensant en dues persones concretes”, ha assenyalat el regidor.
Des de la formació valencianista també han posat el focus en el paper del regidor José Marí Olano, a qui diversos testimoniatges assenyalen com a peça clau en l’articulació d’aquesta operativa.
“És molt significatiu que qui apareix en tots els relats com a artífex d’aquesta trama no figure encara en la investigació. Olano és la mà que mou els fils en l’ombra en moltes de les decisions més opaques d’aquest govern, i esperem que la investigació arribe fins al final”, ha advertit Puchades.
