L’Ajuntament licita l’elaboració
L’Ajuntament València ha tret a licitació l’elaboració d’una nova rèplica de la Reial Senyera, la bandera privativa de la ciutat, que haurà de realitzar-se amb la major fidelitat a tots els seus elements, tant en els materials com en les tècniques de confecció. Ja s’ha firmat la resolució que obri el procés de licitació, i que compta amb un pressupost base de 185.000 euros (IVA inclòs). Tal com ha subratllat el regidor d’Acció Cultural, Patrimoni i Recursos Culturals, José Luis Moreno, “l’actual Senyera de l’Ajuntament de València complirà el seu centenari l’any 2028 i, per això, l’Ajuntament ha licitat l’elaboració d’una
nova rèplica: es tracta d’un nou facsímil, amb l’objectiu que la bandera puga desfilar pels carrers de la ciutat durant la processó cívica del 9 d’Octubre”.
Els treballs previstos consistixen en la realització d’una rèplica integral de la Senyera de la ciutat de València, que inclourà la confecció de la bandera pròpiament (amb els seus brodats, cordons, borles i l’esclavina, és a dir, la part tèxtil), així com la rèplica de la xarpa, que és l’element que permet portar-la durant els actes en els quals participa, i la rèplica de l’asta.
El plec de condicions elaborat inclou les indicacions pertinents de reproducció, que s’han efectuat mitjançant l’acarament de la informació disponible per a determinar quins elements poden reproduir-se actualment. L’empresa que resulte adjudicatària en la licitació haurà d’entregar la bandera completament acabada i degudament muntada, llista per a ser portada en la processó cívica.
Això implica que l’ensenya haurà d’entregar-se confeccionada i vestida sobre l’asta, seguint el model històric, i garantint la caiguda i vol de manera estètica i funcional. Per la seua banda, la col·locació de la rematada superior, reutilitzada de la bandera de 1545, serà realitzada per tècnics del Servici de Patrimoni Històric, els qui s’encarregaran de l’ajust final sobre el nou conjunt.
Prèviament, l’adjudicatària cosirà el nou llambrenquí (l’adorn penjant ornamental d’heràldica que representa les cintes protectores de tela tallades) a la base de la rematada, i fixarà els cordons i les borles, de manera que queden correctament disposats.
Totes les descripcions de colors establides es referixen al catàleg de mostres elaborat a partir de la bandera original en 2023, que custodia el Servici Municipal de Patrimoni Històric.
Els detalls de la confecció
Per a la confecció de la nova ensenya, s’hauran de seguir els patrons de confecció manual de la Senyera històrica i de la Senyera de 1928, però les costures invisibles podran realitzar-se a màquina. La resta dels brodats i aplicacions es realitzaran a mà. La confecció haurà de preveure la realització d’un ullet (“trau”) en la part posterior de la baina, discret i degudament acabat, que permeta l’accés al sistema de fixació de l’ansa incorporada en l’asta, introduïda com a novetat per a facilitar el transport.
Quant a l’asta, s’haurà de realitzar un pal amb un acabat idèntic al de la Senyera de 1928, però en una fusta que permeta reduir-li el pes. S’incorporen dos innovacions respecte a la de la bandera de 1928. La primera és una ansa regulable en altura per a facilitar la subjecció per part de la persona portadora, que és diferent cada any.
Per a això, en la zona corresponent del pal s’instal·larà un sistema d’ancoratge que permeta fixar l’ansa amb fermesa a diferents altures, assegurant un marge de regulació raonable. L’adjudicatària haurà de subministrar també l’ansa, que haurà de ser ergonòmica i de tacte agradable. Esta s’assegurarà mitjançant un trau practicat en la baina de la Senyera, el qual haurà de quedar discretament dissimulat.
La segona novetat respon a la necessitat d’evitar danys en la cimera durant el descens i ascens de la Senyera pel balcó de la Casa Consistorial, a causa de la frega de la corda que s’utilitza en esta maniobra.
Per a això, s’haurà d’incorporar en la zona superior de l’asta, per la seua cara posterior, un plançó amb una argolla o corró escamoteable que mantinga la corda separada del collet de la cimera, la qual cosa evitarà que l’esclavina i els seus serrells patisquen frecs o enganxaments durant el recorregut vertical.
Este element no ha d’alterar l’equilibri de la bandera en esta operació ni ha de ser tan visible que deslluïsca el conjunt, perquè haurà de romandre instal·lat durant tota la processó cívica.
Abans d’executar estes dos innovacions, l’adjudicatària presentarà un projecte que haurà de ser aprovat per l’Ajuntament.
Així mateix, l’asta s’entregarà pintada en idèntics colors a la de la Senyera antiga i, de la mateixa manera, abans de procedir a aplicar el color es faran proves, que hauran de ser aprovades per l’Ajuntament.
La bandera privativa de la ciutat
A l’abril de l’any passat, el Servici de Patrimoni Històric i Artístic va adjudicar el contracte menor per a la realització d’un estudi detallat de la Reial Senyera de 1928 a l’empresa Global Geomàtica SL, per un import de 2.976,60 euros i un termini de dos mesos, per tal de conéixer detalladament els elements de la bandera menys accessibles.
L’estudi incloïa comparacions amb la Reial Senyera antiga, de cara a la preparació de la documentació tècnica per a la licitació del nou facsímil de la Reial Senyera
La Senyera de València és la bandera privativa de la ciutat. A l’origen encapçalava la milícia urbana en les accions militars en defensa dels furs i privilegis del municipi, portada per la màxima autoritat, el justícia. La Senyera s’exhibia com a senyal de mobilització en llocs visibles, com la sala del Consell o les muralles, acompanyada per pregons i tocs de campana, i era seguida per cavallers i milícies segons establien els furs reials. Sense arribar a abandonar esta funció, amb el temps va anar adquirint un paper cerimonial, en incorporar-se als actes solemnes de la ciutat.
Almenys des de mitjan segle XV, la Senyera de València es conforma amb les barres oriflama de la Casa d’Aragó i una franja blava sobre la qual es desplega la corona reial concedida per Pere el Cerimoniós. El pal està rematat per una cimera de plata amb elm coronat, del qual emergix un drac alat (rat penat), símbol dinàstic i de la ciutat.
Tal com ha recordat el regidor José Luis Moreno, el Museu Històric Municipal conserva una Senyera antiga amb estes característiques (tradicionalment es considera de 1545), i l’ús de les quals està acreditat en nombrosos actes oficials almenys des de finals del segle XIX. Este ús ha provocat una notable deterioració, fins al punt que a finals de la dècada de 1920 l’estat de conservació era crític. En 1927, l’Ajuntament va encarregar a Eduardo Sanchis
Romero la confecció d’una còpia, i va restaurar i va preservar l’original. A l’any següent es va utilitzar el facsímil entregat en les cerimònies institucionals, particularment en la processó cívica del 9 d’Octubre.
Després de quasi un segle, i atés que la Senyera realitzada per Eduardo Sanchis Romero, presenta un preocupant estat de conservació, posat en relleu per diferents informes de l’IVCR+i, el govern municipal ha optat per realitzar una nova rèplica.
