A través de l’obra de Laura Palau, Premi Alfons Roig 2024
El Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) i la Diputació de València han presentat l’exposició ‘Dolenta hora, bona hora’, de l’artista castellonenca Laura Palau, un projecte col·laboratiu que acosta la saviesa popular del camp valencià per a reconnectar amb la naturalesa enfront del canvi climàtic.
L’exposició és el resultat del premi Alfons Roig de la Diputació de València que va reconéixer l’obra de Laura Palau (Benlloch, 1993), com a Millor Projecte Artístic en 2024.
La mostra, que es podrà veure fins al 18 de gener de 2026, a la sala Zero del CCCC, ha sigut presentada aquest divendres pel director-gerent del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, Nicolás Bugeda; el diputat de Cultura, Francisco Teruel; l’artista Laura Palau i la comissària de l’exposició, Jana J. Haeckel.
Bugeda ha lloat el treball de Laura Palau, «que malgrat la seua jove trajectòria forma part ja de l’escena artística valenciana i que premis com aquest contribueixen a consolidar” i ha agraït a la Diputació de València la seua labor de mecenatge en aquest premi i la seua col·laboració amb el Consorci de Museus “per a impulsar l’art i als artistes valencians”.
El director del Consorci de Museus ha recordat, així mateix, la importància de produir els seus projectes i de comptar amb espais com aquest per a la seua divulgació, ja que organitzar exposicions «no és només penjar uns quadres sinó que aquestes conviuen i dialoguen amb l’espai patrimonial, amb l’obra d’altres artistes i amb els públics i pel CCCC passen al mes una mitjana de 30.000 persones que estan gaudint de les seues obres”.
Per part seua, Teruel ha destacat els Premis Alfons Roig naixen amb l’objectiu de fer costat als artistes valencians, estimular la creació en l’àmbit de les arts visuals i reconéixer el treball d’aquells creadors que desenvolupen projectes de rellevància i interés”; així mateix, ha afegit que aquesta mostra “ens convida a pensar en la imatge i en el temps així com en les formes en què aquests dos elements dialoguen i es transformen”.
A través d’aquesta exposició, Laura Palau difumina els límits entre agricultura i cultura i convida a reconnectar amb la naturalesa a través de l’art.
‘Mala hora, bona hora’ reuneix més d’una vintena de fotografies de cels canviants recopilades de manera col·laborativa; fotografies artístiques; retrats d’arbres morts; així com algunes peces d’escultura i un vídeo testimonial, que plantegen una reflexió entorn de la relació de l’ésser humà amb la naturalesa i convida a reflexionar sobre el canvi climàtic, a partir de l’observació del cel.
En el centre de l’exposició es troba la pràctica dels Tretzenades, una forma de predicció meteorològica ancestral arrelada en la Comunitat Valenciana, que proposa al visitant a participar en actes d’interpretació del clima. Antany aquesta pràctica guiava la sembra, la poda, la collita i la gestió de l’aigua i servia com a ritual que alineava l’activitat humana amb els cicles de la Terra.
L’exposició, ha assegurat *Haeckel, “recopila el coneixement popular al llarg de les generacions a través de la mirada de l’artista i ens mostra com eixes creences ancestrals i eixa observació silenciosa poden ajudar-nos a entendre i connectar amb la naturalesa per a conscienciar-nos de la importància d’escoltar-la per a conviure amb els canvis climàtics que s’estan produint”.
Identitat, territori i saviesa popular enfront del canvi climàtic
L’obra de Laura Palau que també ha sigut premiada com a Artista Destacada en la present edició d’Obert València, sorgeix d’una sensibilitat ecològica que entén la naturalesa com a mestra i guaridora.
En ‘Mala hora, *bona hora’ Palau apel·la a la saviesa popular, la identitat i el territori per a superar la fractura que la societat actual ha creat entre la naturalesa i l’ésser humà.
La mostra exposa tot un diccionari visual de núvols, les que porten aigua, vent, neu o raigs. S’inclouen algunes de l’arxiu particular de José Ibañez Martínez ‘*Solí’, el catàleg Núvols, cedides per la família del *villenense que va documentar els núvols de Villena en la dècada dels huitanta.
Al costat d’aquestes fotografies recopilades d’arxius personals, fototeques o captades per amics, es mostren fotos artístiques, dues escultures de cristall i peces de paper de serradures elaborades amb arbres que han mort cremats en l’incendi de Begís de 2022, per sequera en camps de tarongers de Castelló de la Plana o arrossegats per la *dana a Guadassuar, en 2024.
La mostra es completa amb el relat audiovisual de José Ramón, veí de Castell de Cabres (Castelló), que navega entre la nostàlgia i l’herència cultural.
