Un equip de la Universitat Politècnica de València (UPV) ha liderat el desenvolupament d’un nou sensor que en menys de cinc minuts és capaç de detectar la presència de escopolamina, una de les substàncies més utilitzades en delictes de submissió química, especialment en agressions sexuals, i torna fluorescent la beguda on és present.
En el desenvolupament d’aquest sensor, que també destaca per la seua facilitat d’ús i alta sensibilitat i els resultats de la qual publica la revista Angewandte Chemie International Edition i estan patentats, participen el CIBER-BBN, el CIPF, el IIS La Fe de València i l’UJI, ha informat aquest dimarts la UPV.
L’investigador de l’Institut Interuniversitari de Reconeixement Molecular i Desenvolupament Tecnològic (IDM) de la UPV Vicente Martí, explica que «la escopolamina és una substància difícil de detectar amb mètodes convencionals, especialment quan es troba en begudes».
«Per això, des del nostre grup en l’Institut IDM de la UPV ens vam proposar desenvolupar noves eines senzilles que permeten alertar de la seua presència de manera immediata», destaca.
Si hi ha droga, genera una intensa llum fluorescent
Ramón Martínez Máñez, director de l’Institut IDM, explica que el funcionament del sensor és molt senzill: quan la droga entra en contacte amb el sensor, es produeix una reacció que allibera una substància fluorescent. Aquest alliberament genera un senyal lluminós molt clara, la intensitat de la qual a més és proporcional a la quantitat de escopolamina.
«Quanta més escopolamina hi ha, més fluorescent es torna el senyal, la qual cosa permet no sols detectar la seua presència, sinó també estimar la seua quantitat. I tot això en menys de cinc minuts», ressalta.
L’investigador incideix a més en què «el sistema no requereix equipament complex ni personal altament especialitzat, la qual cosa facilita el seu ús potencial en entorns policials, forenses o de control preventiu».
Un disseny químic sofisticat que detecta la més mínima presència de droga
El sensor ideat pels investigadors de la UPV es basa en una «caixa molecular», una estructura química dissenyada per a reconéixer i atrapar molècules concretes. En aquest cas, la caixa molecular ha sigut dissenyada per a interactuar i atrapar de forma altament selectiva la escopolamina.
Un dels aspectes més nous del sistema és la sofisticació del seu disseny químic. La caixa molecular adopta una disposició única que resulta clau perquè el procés de detecció de la droga funcione amb gran precisió.
«Això és el que permet que el nostre sensor detecte quantitats molt baixes de droga i que siga especialment útil per a l’anàlisi ràpida de substàncies sospitoses, tant en contextos preventius com després d’una possible agressió», destaca Giovanni Montà-González.
A més, segons apunta Cristian Vicent, coautor del treball, «la utilització de tècniques d’espectrometria de masses avançades ha ajudat a entendre el mecanisme íntim de captura i reconeixement de la droga».
“Actualment estem treballant en el desenvolupament d’un dispositiu que incorpore el sensor per a la detecció de escopolamina en diversos entorns com ara begudes, orina, saliva, etc», afigen Eva Garrido i Estela Climent, coautores també del treball.
En el seu desenvolupament han participat també el CIBER de Bioingeniería Biomaterials i Nanomedicina (CIBER-BBN), la Unitat Mixta UPV-CIPF d’Investigació en Mecanismes de Malalties i Nanomedicina, la Unitat Mixta d’Investigació en Nanomedicina i Sensors UPV-IIS La Fe, amb la col·laboració a més de Cristian Vicent dels serveis centrals d’Instrumentació Científica de la Universitat Jaume I de Castelló.
L’equip investigador ja treballa en el desenvolupament de sensors similars per a la detecció d’altres drogues il·lícites.
