El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha condemnat a la Conselleria de Sanitat a indemnitzar amb 100.576 euros a les filles d’una pacient de 45 anys que va morir després de patir un tromboembolisme pulmonar bilateral provocat per la falta de tractament amb heparina després d’un ingrés hospitalari enllitada.
Així ho arreplega una sentència facilitada pel Defensor del Pacient, contra la qual cap recurs, que estima el recurs contenciós administratiu contra la resolució de la Conselleria de Sanitat de setembre de 2023 que va admetre parcialment la reclamació patrimonial de les filles i va reconéixer una indemnització de 54.156 euros en aplicar una pèrdua d’oportunitat del 35%.
Segons arreplega la sentència, la dona patia lupus eritematós sistèmic, hipertensió, obesitat i síndrome de Sjögren, a més de sospita de síndrome antifosfolípida, i va ingressar al desembre de 2019 i al gener de 2020 a l’Hospital Doctor Peset de València per debilitat en membres inferiors, cefalea i dolors ossis.
La pacient va romandre enllitada durant l’estada hospitalària, sense que rebera profilaxi amb heparina de baix pes molecular (HBPM), i el 28 de gener de 2020 va morir de manera sobtada. L’autòpsia va diagnosticar la presència d’un tromboembolisme pulmonar bilateral, al qual s’atribueix la causa immediata de la defunció.
La Sala considera que l’atenció mèdica «no es va ajustar a les guies en relació amb la profilaxi HBPM, i més encara tractant-se d’una pacient d’elevat risc de patir trombosi venosa profunda», i indica que la falta d’ús de l’heparina «va ser reconeguda per l’Administració com un fet constitutiu de mala praxi» i que el resultat va ser la defunció.
La defunció de la pacient «podria haver-se evitat d’haver pautat el tractament tromboprofiláctico, per la qual cosa no procedeix la reducció cap de la indemnització», assenyala el TSJCV, que exposa que «s’ha reconegut que la HBPM havia d’haver sigut prescrita, i la falta de la mateixa va provocar la defunció de la pacient».
A més, considera que eixe resultat «no admet gradació, per la qual cosa procedeix calcular la indemnització de manera completa i per descomptat no assumint una reducció d’un 65% en el seu import».
Des del Defensor del Pacient han assenyalat que es tracta d’una sentència «sense precedents» en el TSJCV, que «de manera habitual aplica sistemàticament la teoria de la pèrdua d’oportunitat», per la qual cosa estan satisfets que en aquest cas no s’aplique eixa teoria «considerant que es va tractar d’un error objectiu del qual es deriva una indemnització en termes absoluts».
La defensa del cas ha sigut dirigida per l’advocada Ica Aznar Congost, del bufet Bruna Advocats, especialistes en Dret sanitari i adscrits als Serveis Jurídics de ‘El Defensor del Pacient’.
