Bioparc València ha confirmat aquest dimarts que ha nascut en les seves instal·lacions una cria de mangabey de coroneta blanca, un primat molt poc conegut que destaca per la seva agilitat i per la seva singular manera de comunicar-se a través dels moviments de les seves parpelles.
Aquest naixement seria el dècim que ocorre al parc valencià i reafirma l’èxit en la seva participació dins del programa europeu de conservació (EEP) d’aquesta espècie en greu perill d’extinció, segons la Llista Vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN).
L’equip de cuidat animal ha pogut confirmar la positiva evolució de la cria i ja pot veure’s en l’únic lloc d’Europa on aquesta espècie conviu amb el goril·la occidental de plana, en risc crític de desaparèixer, segons ha detallat el Bioparc en un comunicat.
La mare, de 12 anys, està facilitant la seva integració en el grup format pel mascle de la mateixa edat i altres tres femelles, dues d’elles nascudes també al parc valencià, i la cria roman constantment agarrada a la seva mare mentre es desplaça, encuriosint tant dels seus congèneres com dels goril·les.
Les persones que aquests dies visiten el parc valencià poden admirar aquests instants que mostren el costat «més tendre de la naturalesa salvatge», juntament amb altres cries com les de dril, blesbok, elefant, ximpanzé o rinoceront.
Comunicar amb la mirada
De grandària mitjana i silueta esvelta, el mangabey de coroneta blanca presenta un característic pelatge en tons marrons i grisos, amb les parts interiors de les extremitats més clares, però si hi ha un tret que crida especialment l’atenció és la seva mirada.
Les seves representatives parpelles blanques, que contrasten amb la pell fosca del rostre són una destacada particularitat física i tenen una important funció comunicativa.
Al costat de les vocalitzacions que emeten per a mantenir-se en contacte i advertir de possibles perills, formen part d’un complex llenguatge visual i sonor que cobra importància en el seu marcat caràcter social.
La seva potent mandíbula li permet obrir les peles més dures per a accedir als fruits, un dels aliments fonamentals de la seva dieta, que completa amb llavors, fulles i petits invertebrats.
Habitant dels boscos d’Àfrica occidental, les seves poblacions han sofert un dràstic declivi degut a la degradació del seu espai i la pressió de la caça i la seva supervivència requereix actuar tant ex situ com en els territoris on encara persisteix.
En aquest segon àmbit, la Fundació Bioparc participa en West African Primat Conservation Action (WAPCA), un projecte desenvolupat a Ghana i Costa d’Ivori que treballa per a protegir els primats amenaçats i les selves que constitueixen la seva llar, implicant les comunitats locals, el paper de les quals és essencial per a preservar aquests ecosistemes a llarg termini.
