El Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) presenta l’exposició ‘José Segrelles. L’il·lustrador fantàstic’, la major mostra dedicada fins a la data al pintor i il·lustrador valencià amb 155 pintures originals, 50 d’elles inèdites.
L’exposició, que romandrà oberta fins a gener de 2027, ofereix un recorregut per la producció fantàstica de José Segrelles, la seua faceta artística més reconeguda internacionalment.
La mostra converteix la sala Dormitori del Centre del Carme en un xicotet museu per a acollir un conjunt de peces de l’artista al costat d’una representació d’imatges d’actualitat, de cinema i il·lustració inspirades en el seu univers creatiu.
Més enllà de la seua influència en ‘El laberinto del Fauno’ de Guillermo del Bou, o les il·lustracions de John Howe per a ‘El senyor dels anells’, la llista d’autors que han pres a Segrelles com un referent en les seues creacions és més extensa. Així ho posa de manifest la investigació realitzada pel nebot-net de l’autor, l’historiador José Enrique Segrelles, qui assenyala també a George Lucas, Steven Spielberg, Peter Jackson o als assessors d’art i dissenyadors de la factoria Disney, en els treballs de la qual ha deixat empremta el pintor d’Albaida.
El director-gerent del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana (CMCV), Nicolás Bugeda, ha presentat l’exposició aquest divendres al costat del comissari d’aquesta, José Enrique Segrelles.
Bugeda ha assenyalat que la investigació desenvolupada per José Enrique Segrelles durant més de tres dècades ha permés reunir i documentar “un important conjunt d’obres inèdites que completen una trajectòria de gran valor per a l’estudi de la seua obra”.
Així mateix, Bugeda ha subratllat la rellevància de la dimensió internacional aconseguida per Segrelles “com un dels grans ambaixadors de la pintura valenciana més enllà de les nostres fronteres”, així com la necessitat de continuar aprofundint en l’estudi i difusió del seu llegat.
José Enrique Segrelles ha explicat que l’exposició ofereix una visió global de la producció de l’autor i de la seua influència en diferents manifestacions de l’art imaginatiu contemporani. “Aquesta exposició és la revisió definitiva que feia falta de Segrelles i la seua influència en l’art imaginatiu actual”, ha sentenciat.
“En l’exposició hem inclòs una selecció de la seua millor obra imaginativa, fent un repàs per la seua faceta macabra, les seues idealitzacions místiques, les seues interpretacions literàries, detenint-nos en les seues fantasies orientals, endinsant-nos en les seues pintures oníriques i misterioses, sentint les seues lúcides visions musicals i sorprenent-nos amb les seues al·lucinacions de ciència-ficció”, ha indicat.
Les peces inèdites, procedents de col·leccions particulars, es corresponen amb les seues grans sèries dedicades a ‘El Quijote de la Mancha’, ‘Las mil y una noches’, ‘La Divina Comedia’ o les seues composicions de caràcter fantàstic.
Al costat d’elles s’exhibeixen obres prestades per altres museus i institucions públiques com el Museu Reina Sofia de Madrid, el Belles Arts de València, la Diputació de València, la Col·lecció BBVA, el Museu Municipal d’Alzira i la Casa-Museu José Segrelles, que aporta 22 peces.
Entre les obres reunides en la mostra es troben les aquarel·les sobre ‘La Divina Comedia’, reconegudes amb la Medalla d’Or de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929; la sèrie inspirada en la tetralogia de Wagner, ‘El bote de cristal’ (1926): ‘Los hipócritas’ i ‘Los trípodes’, per a ‘La guerra de los mundos’.
De l’art fantàstic a la ciència-ficció
El recorregut expositiu repassa totes les categories de l’art fantàstic, que es complementen amb frases del propi artista i afirmacions d’altres autors per a generar una conversa amb els visitants. El material inclòs en les vitrines ajuda a conéixer la influència conceptual que ha suposat per als creadors d’aquest gènere, des de Frank Frazetta a Guillermo del Bou.
La visita comença amb uns misteriosos monocroms, la majoria de primera època, els seus ensomnis més fantàstics, que també va utilitzar en algunes creacions místiques.
La següent secció s’endinsa en les interpretacions plàstiques de novel·les èpiques com ‘el Quixot de la Manxa’ per a passar a les fantasies orientals, amb un important número de les il·lustracions de ‘Les mil i una nits’.
La mostra continua amb les visions relacionades amb el sobrenatural i amb la dualitat entre el bé i el mal, presents en obres inspirades en els set pecats capitals o les aquarel·les sobre ‘La Divina Comedia’. En eixa mateixa línia es troben els deliris onírics representats amb les monstruoses, però delicades, apreciacions dels contes de Poe, Dickens, Verne o *Hoffman.
Un altre dels apartats està dedicat a la relació entre imatge i música. Aquestes visions de les composicions de Beethoven o Wagner van arribar a publicar-se en els millors magazins britànics i nord-americans, que van enaltir el seu talent i van encunyar el terme ‘Segrelles’ blue’. ‘The New York Times’ va dedicar una pàgina completa, en la seua edició de l’1 de gener de 1928, amb les visions musicals de l’artista valencià.
El recorregut conclou amb la ciència-ficció, un gènere pel qual l’artista va mostrar un interés constant a través de representacions de viatges siderals o les invasions alienígenes.
