L’Organisme impulsa deu projectes contra inundacions
La Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ) treballa ja en la redacció dels deu projectes destinats a reduir el risc d’inundació
en les conques del Pedrís, Magre i Pozalet-Saleta després de la DANA del 29 d’octubre de 2024.
Els treballs s’estructuren en dos lots que han sigut adjudicats pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic a la UTE TypsaGecival i l’UTE Aquatec-Granell *Horta *Sud, per un valor de prop de quatre milions d’euros.
Els tècnics de la Confederació treballen de manera coordinada amb totes dues enginyeries per a definir les actuacions més prioritàries i establir un full de ruta que permeta desenvolupar els projectes de manera escalonada, facilitant la seua redacció, tramitació i posterior licitació de manera progressiva. La previsió és disposar durant la pròxima tardor de les primeres propostes d’actuació. A partir d’eixe moment, la Confederació impulsarà un procés de participació pública perquè administracions, entitats i ciutadania puguen conéixer les diferents alternatives i realitzar aportacions abans de definir les solucions finals.
“L’anàlisi de la DANA ens ha permés conéixer amb molt més detall com va respondre el territori davant un episodi extrem. Eixe coneixement és hui la base sobre la qual estem dissenyant aquests projectes per a reduir el risc d’inundació i augmentar la resiliència del territori enfront de futurs episodis extrems”, explica el coordinador dels projectes, Teodoro Estrela.
La DANA marca el punt de partida
El comportament que va tindre l’aigua durant la DANA constitueix la principal referència per a dissenyar aquests projectes. La seua anàlisi ha permés identificar els punts on es van produir desbordaments, es van emmagatzemar grans volums d’aigua o es van registrar els majors calats i velocitats, amb l’objectiu de definir les actuacions més eficaces enfront de futurs episodis extrems.
L’estratègia combinarà diferents tipus d’actuacions adaptades a les característiques de cada territori. Entre elles es troba el desenvolupament de Zones d’Emmagatzematge Controlat (ZAC), destinades a emmagatzemar temporalment part de l’aigua durant les avingudes per a reduir la punta del cabal,
retardar la seua arribada als trams més vulnerables i disminuir tant els calats com la velocitat de l’aigua aigües avall.
En les zones rurals podran plantejar-se actuacions com a excavacions del terreny, adequació d’àrees inundables o brins de protecció que incrementen la capacitat de laminació. En els entorns urbans, on l’espai disponible és molt més reduït, s’estudiaran solucions compatibles amb l’ús ciutadà, com a parcs inundables, en coordinació amb la Generalitat Valenciana i els ajuntaments.
El barranc de Poio guanyarà capacitat hidràulica
Alguns dels projectes més rellevants s’executaran en el barranc de Poio, on es planteja augmentar progressivament la seua capacitat hidràulica des de l’entorn de Torrent fins a la seua desembocadura en l’Albufera. L’objectiu és eliminar els punts on actualment el llit perd capacitat i millorar
el seu comportament enfront de futures avingudes.
Entre les actuacions que es plantegen figuren l’ampliació dels marges del barranc en diferents trams en els municipis de Picanya, Catarroja i Massanassa, l’adequació de l’encreuament amb la pista de Silla i altres
intervencions en municipis com Torrent, Picanya, Paiporta, Catarroja i Massanassa, que requeriran una estreta coordinació amb els ajuntaments, com la restauració ambiental del barranc de Poio en el
tram comprés entre la pista de Silla i la seua desembocadura en l’Albufera de València.
Cal recordar que les obres d’emergència executades després de la DANA ja van permetre millorar en la mesura que siga possible la capacitat de desguàs del barranc i, en molts casos, es van dissenyar tenint en compte les futures actuacions estructurals previstes al llarg del llit.
A més, aquests projectes es complementaran amb la futura Via Verda del Pedrís i l’adequació del nou llit del Túria. Totes dues actuacions es conceben de manera conjunta per a aprofitar el corredor que va posar de manifest la DANA i convertir-lo en un espai capaç de gestionar de forma més segura els cabals durant futurs episodis extrems.
Encara que el traçat definitiu està sent objecte d’estudi, el projecte partirà de l’anàlisi del recorregut que va seguir l’aigua durant la DANA. La derivació de cabals cap al nou llit únicament podrà plantejar-se de manera coordinada amb actuacions que incrementen la seua capacitat hidràulica, garantint que el volum derivat puga ser assumit amb seguretat.
Solucions adaptades a cada territori
La coordinació amb els ajuntaments constitueix un altre dels elements clau d’aquests projectes. A Algemesí, per exemple, la Confederació treballa en una proposta complementària a les actuacions previstes per l’Ajuntament sobre el tram urbà del riu Magre. El que es contempla és guanyar espai al riu ampliant el llit pel seu marge dret i recuperar la vegetació de ribera, així com restaurar ambientalment la seua desembocadura en el riu Xúquer per a millorar el comportament hidràulic del conjunt del tram.
El mateix enfocament s’aplica a les pedanies del sud de València. Un dels projectes inclosos en la planificació estudiarà actuacions destinades a millorar el comportament dels cabals desbordats que puguen aconseguir aquest territori, incorporant les aportacions realitzades per l’Ajuntament de València i els representants de les pedanies durant els últims mesos.
Entre les mesures que s’analitzaran figura l’eliminació o reducció d’obstacles que dificulten el flux de l’aigua facilitant el drenatge de les aigües i la millora de la connectivitat hidràulica del territori, amb especial atenció a aquest efecte barrera que poden generar infraestructures com la V-30 o el corredor ferroviari durant episodis de pluges extremes.
