Milers de dades en temps real milloren la gestió del turisme en la Comunitat
Espanya continua enfortint el seu sector turístic com un dels grans motors econòmics del país. Enguany es podrien superar els 100 milions de visitants i tant ciutats d’interior com costaneres estaran abarrotades. Per a controlar tot l’impacte en el medi ambient, i reduir les afeccions en els serveis i administracions, el turisme ha entrat en la seua fase de digitalització. “Hi ha un control en temps real”, indiquen els experts. El turisme massiu ja depén de sistemes digitals invisibles, sensors, apps, panells, QR, drons, dades d’ocupació, i si això no es controla bé, afecta a serveis municipals, seguretat, mobilitat i imatge del destí.
La digitalització del turisme influeix en diferents actors del sector. Els hotels aposten per reserves en línia, gestió de reserves més eficient i incorporació de la Intel·ligència Artificial per a calcular les despeses que generen en termes energètics les seues instal·lacions. I el sector transports monitora les seues flotes per a evitar qualsevol fallada i mantindre una mobilitat constant davant l’alta demanda.
No obstant això, fins als entorns menys visibles estan digitalitzats. Per exemple, les platges. “La tecnologia ha arribat a espais que abans semblaven poc probables. Clar que es digitalitza el transport, però també els paratges naturals que cal cuidar i controlar. La platja ja no és només arena i ombrel·les. Darrere comença a haver-hi sensors, dades, panells, apps, drons i sistemes municipals que han de funcionar en temps real. Si digitalitzes el turisme però no monitores eixa operació, només estàs creant una altra capa més de risc”, explica Sancho Lerena, CEO de la tecnològica espanyola Pandora FMS i expert en gestió IT i seguretat.
La Comunitat Valenciana és un dels grans exemples. L’Ajuntament de l’Alfàs del Pi compta amb un projecte per a, a través de sensors intel·ligents instal·lats en els llocs més rellevants turísticament parlant, controlar l’afluència del municipi i les hores de major pressió. “Això no sols es pot utilitzar per a saber com estan les platges, sinó també per a tindre serveis com a seguretat o salut en els moments més importants”, exemplifica *Lerena.
A Elx, per exemple, la digitalització del turisme s’ha aplicat de manera informativa, instal·lant panells amb QR perquè els visitants puguen obtindre dades clau sobre el municipi. “En aquests casos és fonamental la ciberseguretat, perquè si algú es fa amb el control d’aquests dispositius pot acabar afectant la imatge del municipi”, detalla l’expert. I una cosa similar passa en Xátiva, on hi ha una app amb informació turística a l’abast de tots els usuaris.
També a València destaca el projecte BioSoundScape, on la IA s’encarrega d’analitzar l’entorn acústic natural per a veure la població d’aus i la seua convivència amb la societat. Això, a l’estiu, pot servir per a veure l’impacte turístic en la naturalesa. Però hi ha molts més exemples.
“A Galícia hi ha boies intel·ligents que serveixen per a analitzar models oceanogràfics i meteorològics en temps real. A Mallorca es monitoren platges per a veure l’ocupació en temps real. I en molts punts s’utilitza l’anàlisi d’imatges de drons per a veure dades de seguretat, afluència o temperatura”, explica Sancho Lerena. “En general, la tecnologia està molt present i és clau perquè hi haja un turisme més sostenible”.
Cal tindre en compte que els mesos d’estiu solen ser més perillosos en termes de ciberseguretat per la relaxació de les empreses. En la majoria d’ocasions se solen concentrar plantilles més reduïdes per les vacances, i les mesures de seguretat dels propis treballadors es relaxen. En 2025, per si no fora prou, va haver-hi un creixement del 26% fins més de 122.000 incidents de ciberseguretat a Espanya.
Aquest increment és inferior fins i tot al dels sistemes vulnerables, coneguts com tots aquells que no compten amb un sistema de seguretat suficient. En aquest cas, les dades mostren un creixement del 29% passant de quasi 184.000 a més de 237.000 en 2025, segons l’anàlisi de Pandora FMS sobre la base d’informes del INCIBE.
A més, els ciberatacs als sectors crítics i essencials han crescut un 17% en superar els 400 en l’últim any. Els ciberatacs a la banca van suposar el 34% dels sectors essencials. Si se li suma el sector assegurador i de pensions, així com les infraestructures de mercat, el percentatge arriba al 47%. El sector transport va acumular el 14% i l’energètic el 8%. Dades que reflecteixen la rellevància en termes de ciberseguretat d’aquests sectors.
