Uns 127 rorcuales, el segon animal més gran del planeta, han sigut albirats enfront de les costes de la Marina Alta en la campanya d’investigació duta a terme per un equip de la Universitat Politècnica de València (UPV) des del passat 25 de maig i fins al 6 de juliol.
L’equip de la UPV ha pogut fotidentificar mitjançant dron a més de 80 rorcuales, afegint més exemplars al catàleg d’aquesta espècie, i s’han obtingut sis mostres de bufe mitjançant tècniques no invasives, amb un dron equipat amb una placa Petri, en la qual quedaven impregnades restes de saliva de l’animal després de la seua respiració.
Gràcies a aquestes mostres es podran sexar els exemplars, i fins i tot saber l’estat hormonal d’aquests, i l’equip de la UPV ha pogut detectar -gràcies de nou a l’ús del dron- diverses femelles amb cries en migració activa, dada important en la recuperació de l’espècie.
«El nostre treball ajuda a comprendre millor la presència, moviment migratori i comportament d’aquest animal. La campanya d’enguany, sens dubte, ha sigut un autèntic èxit: més rorcuales que mai, més foto-identificacions que mai, i més cries que detectades que en cap altra campanya», ha destacat Víctor Gallego, investigador de l’Institut de Ciència i Tecnologia Animal de la UPV.
Com en campanyes anteriors, l’equip de la UPV ha treballat amb dos investigadors en la mar i altres punts en terra; l’equip marí ha estat format per Eduardo Belda, de l’Institut d’Investigació per a la Gestió Integrada de Zones Costaneres (IGIC), i Víctor Gallego, del ICTA.
Tots dos compten amb una experiència de més de 30 jornades de mar amb una xicoteta embarcació i 250 hores de navegació després dels passos dels rorcuales des de finals de maig a principis de juliol.
«La conservació del rorcual comú al Mediterrani transcendeix la protecció d’una espècie amenaçada, ja que exerceix un paper clau la circulació de nutrients i en la mitigació del canvi climàtic. La informació que hem obtingut ens permetrà conéixer millor la població de *rorcual comuna i contribuir a la seua conservació», ha subratllat l’investigador del IGIC.
Mentrestant, l’equip de terra ha estat format per Xavi Giménez i Maria Giovanni, apostats en el Cap de Sant Antoni, ja que el 90% dels albiraments es produeixen des de terra, i després és quan l’equip aquàtic entra al treball directe amb l’animal (rumb i velocitat, nombre d’exemplars, foto identificació i biòpsia).
«Probablement, la Marina Alta és el millor punt d’Europa per a l’observació de balenes des de costa, ja que amb uns simples prismàtics pots gaudir d’una observació única en el planeta», han explicat els investigadors predoctorals del IGIC (UPV).
A més, l’equip de la UPV ha comptat amb la col·laboració de diferents entitats en els mostrejos al llarg d’aquesta campanya, com Marina del Portet, amb Héctor Villar; Creu Roja Ondara; Martin Germann, Equip TRAGSA, Servei de Vigilància Marina (GVA), Wewhale, entre altres.
La campanya d’enguany forma part del projecte MYSTICMED, liderat per la UPV i que centra la seua investigació en tres àrees estratègiques: el sud de la demarcació llevantí balear, la mar d’Alborán i Estret de Gibraltar i les aigües atlàntiques enfront de Galícia.
Aquestes zones representen àrees potencialment crítiques per al rorcual comú, i en les pròximes campanyes l’equip de la UPV es dirigirà cap a Galícia i l’estret per a continuar estudiant a aquests gegants de l’oceà.
El projecte compta amb el suport de la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), a través del cofinançament del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER).
