InicioComunitat ValencianaUna quimioteràpia experimental mostra resultats favorables en càncers de mama i ovari

Una quimioteràpia experimental mostra resultats favorables en càncers de mama i ovari

Un estudi preclínic liderat per la Universitat de València (UV) i l’Institut d’Investigació Sanitària Incliva ha avaluat una innovadora quimioteràpia combinada utilitzant carboplatí i eprenetapopt en càncers d’ovari i mama altament agressius i resistents a tractaments, amb resultats favorables.

La investigació mostra que aquesta teràpia redueix la viabilitat d’aquests càncers i a més, les troballes suggereixen que la combinació podria representar una alternativa terapèutica potencial en pacients amb aquestes malignitats, fins i tot si adquireixen resistència a altres tractaments, segons ha informat la Universitat de València en un comunicat.

Es tracta d’un estudi encapçalat pel grup GISAM (Unitat d’Investigació en Càncer ginecològic, sarcomes i altres tumors en la dona) del departament de Fisiologia de la Universitat de València, sota la direcció de Begoña Pineda i José Alejandro Pérez Fidalgo, que ha sigut publicat en la revista Frontiers in Oncology.

La resistència al olaparib —un fàrmac que dificulta la reparació de l’ADN en cèl·lules cancerígenes— és un desafiament en el tractament de càncer de mama triple negatiu i el carcinoma serós d’ovari d’alt grau, tots dos càncers molt agressius, en dones amb mutacions en els gens BRCA1 i BRCA2. Aquesta mutació afecta a al voltant del 25% de les dones.

«La resistència no sols causa que el olaparib perda efectivitat, sinó que també afavoreix el fenomen de resistència creuada, en el qual medicaments d’altres classes igualment perden la seua efectivitat, la qual cosa limita de manera significativa les opcions terapèutiques posteriors», assenyala Begoña Pineda, professora titular del Departament de Fisiologia de la Universitat de València i primera signant de l’article.

La investigació va obtindre resultats favorables en combinar carboplatí —un fàrmac que impedeix que el càncer active els seus gens— i *eprenetapopt, un medicament que reactiva la proteïna p53, la qual es desactiva per la mutació del gen TP53.

L’equip d’investigació va demostrar que la quimioteràpia combinada produeix un efecte sinèrgic, reduint la viabilitat de les cèl·lules tumorals tant en les línies sense resistència com en les resistents.

La mutació de TP53 afecta al 96% de les pacients amb el carcinoma d’ovari serós i al 60% de les pacients amb carcinoma de mama triple negatiu.

Reactivar la proteïna p53 és una diana terapèutica important, ja que és una defensa fonamental contra el càncer, sosté l’article.

El treball de recerca compta amb la col·laboració de Incliva, de l’Hospital Clínic Universitari de València; el Centre Avançat de Microbiologia Aplicada de la Universitat Politècnica de València; la Facultat de Ciències de la Universitat Europea de València; el Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Càncer (Ciberonc); i la Universitat de Ioánina (Grècia).

L’estudi ha sigut finançat pel Programa de subvencions de la Fundació Mútua Madrilenya; AstraZeneca España; i donacions de l’associació Amunt Contra el Càncer.

RELATED ARTICLES

DEJA UNA RESPUESTA

Por favor ingrese su comentario!
Por favor ingrese su nombre aquí

- Advertisment -

Most Popular

Recent Comments

Una quimioteràpia experimental mostra resultats favorables en càncers de mama i ovari

Un estudi preclínic liderat per la Universitat de València (UV) i l’Institut d’Investigació Sanitària Incliva ha avaluat una innovadora quimioteràpia combinada utilitzant carboplatí i eprenetapopt en càncers d’ovari i mama altament agressius i resistents a tractaments, amb resultats favorables.

La investigació mostra que aquesta teràpia redueix la viabilitat d’aquests càncers i a més, les troballes suggereixen que la combinació podria representar una alternativa terapèutica potencial en pacients amb aquestes malignitats, fins i tot si adquireixen resistència a altres tractaments, segons ha informat la Universitat de València en un comunicat.

Es tracta d’un estudi encapçalat pel grup GISAM (Unitat d’Investigació en Càncer ginecològic, sarcomes i altres tumors en la dona) del departament de Fisiologia de la Universitat de València, sota la direcció de Begoña Pineda i José Alejandro Pérez Fidalgo, que ha sigut publicat en la revista Frontiers in Oncology.

La resistència al olaparib —un fàrmac que dificulta la reparació de l’ADN en cèl·lules cancerígenes— és un desafiament en el tractament de càncer de mama triple negatiu i el carcinoma serós d’ovari d’alt grau, tots dos càncers molt agressius, en dones amb mutacions en els gens BRCA1 i BRCA2. Aquesta mutació afecta a al voltant del 25% de les dones.

«La resistència no sols causa que el olaparib perda efectivitat, sinó que també afavoreix el fenomen de resistència creuada, en el qual medicaments d’altres classes igualment perden la seua efectivitat, la qual cosa limita de manera significativa les opcions terapèutiques posteriors», assenyala Begoña Pineda, professora titular del Departament de Fisiologia de la Universitat de València i primera signant de l’article.

La investigació va obtindre resultats favorables en combinar carboplatí —un fàrmac que impedeix que el càncer active els seus gens— i *eprenetapopt, un medicament que reactiva la proteïna p53, la qual es desactiva per la mutació del gen TP53.

L’equip d’investigació va demostrar que la quimioteràpia combinada produeix un efecte sinèrgic, reduint la viabilitat de les cèl·lules tumorals tant en les línies sense resistència com en les resistents.

La mutació de TP53 afecta al 96% de les pacients amb el carcinoma d’ovari serós i al 60% de les pacients amb carcinoma de mama triple negatiu.

Reactivar la proteïna p53 és una diana terapèutica important, ja que és una defensa fonamental contra el càncer, sosté l’article.

El treball de recerca compta amb la col·laboració de Incliva, de l’Hospital Clínic Universitari de València; el Centre Avançat de Microbiologia Aplicada de la Universitat Politècnica de València; la Facultat de Ciències de la Universitat Europea de València; el Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Càncer (Ciberonc); i la Universitat de Ioánina (Grècia).

L’estudi ha sigut finançat pel Programa de subvencions de la Fundació Mútua Madrilenya; AstraZeneca España; i donacions de l’associació Amunt Contra el Càncer.

RELATED ARTICLES

DEJA UNA RESPUESTA

Por favor ingrese su comentario!
Por favor ingrese su nombre aquí

- Advertisment -

Most Popular

Recent Comments