Vint anys es compleixen de l’accident de metro de València de 2006 que va deixar 43 morts i 47 ferits, encara que va caldre esperar a 2016 perquè les Corts conclogueren que va haver-hi «13 responsables» polítics i a 2020 perquè la justícia condemnara a quatre exdirectius de Ferrocarrils de la Generalitat (FGV).
La major tragèdia de metre a Espanya va ocórrer a les 13:06 del 3 de juliol de 2006, quan un comboi de la línia 1 d’FGV amb 150 persones a bord va descarrilar prop de l’estació de Jesús després de prendre a 80 quilòmetres per hora una corba que tenia la velocitat marcada a la meitat, encara que no hi havia un sistema de frenada automàtica.
Eixe dilluns negre va començar un llarg recorregut polític -amb dues comissions parlamentàries d’investigació que van aprovar conclusions oposades-, social -protagonitzat per una associació de víctimes que va perseverar en la cerca de «la veritat»-, i judicial -que va concloure després de diversos arxius i reobertures amb un acord que va evitar el judici-.
El recorregut polític
Onze dies després de la tragèdia, que es va produir quan Francisco Camps presidia la Generalitat i Rita Barberá l’alcaldia de València, les Corts Valencianes van obrir una comissió d’investigació que eixe agost va concloure, gràcies a la majoria absoluta del PP, que l’accident va «ser inevitable i imprevisible», es va deure a l’excés de velocitat, que la seguretat era suficient i va descartar responsabilitats polítiques.
Per contra, l’oposició d’esquerres va sostindre que l’accident va poder evitar-se, que la seguretat de la Línia 1 tenia mancances i que havien d’assumir-se responsabilitats polítiques, a més de retraure la rapidesa a tancar la investigació parlamentària.
En 2015, després del canvi de govern autonòmic, l’esquerra va impulsar una segona comissió d’investigació, que nou mesos després va concloure, amb el vot en contra del PP, que la línia 1 no era segura i va atribuir a 13 persones responsabilitats, entre elles al expresident Camps, que mai va rebre públicament a les víctimes, i al exconseller Juan Cotino per «l’intent de comprar el silenci de les víctimes».
El recorregut social
L’accident va commocionar la societat i als familiars dels morts, que van veure com només un dia després se celebrava en la Catedral de València amb presència dels reis el funeral per 41 víctimes -dos ferits van morir més tard- i eixe dissabte el papa Benet XVI, que visitava la ciutat per la V Trobada Mundial de Famílies, resava en el lloc del sinistre.
Quan els familiars van començar a assimilar la tragèdia, van buscar respostes -no es creien la versió oficial que l’accident es va deure només a l’excés de velocitat i que la culpa era del maquinista, mort en l’accident- i un grup va constituir l’Associació de Víctimes del Metre del 3 de juliol (AVM3J), que entre novembre de 2006 i juliol de 2015 va celebrar 105 concentracions el dia 3 de cada mes.
Fins que es van llevar les samarretes amb el lema ’43 morts + 47 ferits = 0 responsables’, van haver de viure el canvi de nom de l’estació de l’accident (es va recuperar en 2016), l'»apagada» de Canal 9 -que només va entrevistar la presidenta de l’associació el dia que va tancar la cadena-, i un oblit social que va canviar a suport massiu després de l’emissió en 2013 d’un programa de televisió d’àmbit nacional.
El recorregut judicial
La causa judicial va viure diversos arxius del Jutjat d’Instrucció 21 de València: en 2007, en considerar que la responsabilitat penal va quedar extingida amb la defunció del conductor del comboi i que l’excés de velocitat va ser el motiu determinant del descarrilament, i en 2017, després de la reobertura ordenada tres anys abans per l’Audiència de València.
Un recurs de la Fiscalia va permetre reobrir en 2018 la causa per tercera i última vegada, perquè la instructora va acordar el procediment abreujat contra huit exdirectius d’FGV i el Jutjat penal 6 va fixar per a gener de 2020 un judici que no va arribar a celebrar-se, ja que quatre processaments van acceptar 22 mesos de presó després de declarar-se culpables i les altres quatre van quedar absolts després de la retirada de càrrecs.
Entre els absolts estava la exgerente d’FGV Marisa Gracia, a qui el Tribunal Superior de Justícia valencià va reconéixer a l’octubre de 2025 el dret a ser indemnitzada amb 99.343 euros per danys i perjudicis derivats del dictamen de la comissió d’investigació de 2016, que la va assenyalar com una de les 13 responsables de l’accident. les Corts van recórrer la sentència davant el Tribunal Suprem, que a l’abril va admetre a tràmit el recurs.
