El València Basket es va proclamar campió de la Lliga Endesa per segona vegada en la seva història després d’atropellar ahir al Barça (84-108) en el quart partit de la final, disputat al Palau Blaugrana, amb l’enèsima exhibició ofensiva de la temporada.
L’aler Kameron Taylor (21 punts) i el base Jean Montero (23, 18 en la segona part i quatre triples en el tercer quart) van liderar l’actuació coral del conjunt ‘taronja’, que va trencar la trobada en el segon quart amb un parcial de 0-12 i va governar el marcador fins al xiulet final.
Va ser el colofó perfecte per a la millor temporada en la història del club, campió també de la Supercopa Endesa i semifinalista de l’Eurolliga, sota la direcció de Pedro Martínez, l’artífex del primer títol de lliga del club en 2017 i l’arquitecte d’un equip d’autor, que a més de sense complexos en l’aspecte ofensiu, ha demostrat tenir els vímets per a ser campió.
En clau blaugrana, el ‘arreón’ en aquest final de curs no va aconseguir per a salvar una temporada, la tercera en blanc, que anticipa una renovació profunda. Hernangómez, Laprovittola, Satoransky, Norris, Fall i Cali, que acaben contracte, i Vesely, que es retira, i el tècnic Xavi Pascual ja han anunciat que no seguiran.
Punter, amb 26 punts, i Shengelia, amb, 15, van liderar en atac al Barça, que es va veure clarament superat al llarg de la sèrie i no va poder reescriure la història, que advertia que només el Reial Madrid en la temporada 2004-2005 havia remuntat un 2-1 en una final de la Lliga Endesa amb el factor pista en contra.
Punter, anul·lat en els dos partits anteriors, va irrompre en gran en el primer quart amb 12 punts i, al costat de Shengelia (7 en el període), va capitanejar al quadre blaugrana, que rendia en atac, però enrere era incapaç de contenir el torrent ofensiu del València Basket, coral, precís en el tir i fluid en el joc.
L’exuberància anotadora de l’assalt inaugural (22-26) va donar pas a una segona habitació més travat (30-31, min.15). En aquest bàsquet de trinxeres, l’equip de Pedro Martínez es va fer fort en el rebot i va estrènyer enrere per a, a la carrera, endossar un parcial de 0-12, esperonat per Cárdenas i Taylor.
El Barça va entrar en barrina, va errar tirs ben treballats, es va quedar gairebé quatre minuts sense anotar i va sumar cinc punts en els últims sis minuts de la primera meitat (35-47, descans). I el 0-7 amb el qual es va reprendre el partit, amb un triple de Montero i una safata plàcida de Taylor, augurava un desenllaç infeliç per als blaugranes.
Més tot i que Montero, discret fins a l’intermedi, va encadenar dos triples més en les barbes del seu defensor, arrencant càntics de ‘MVP’ de la sorollosa afició visitant (44-62, min.24).
Va replicar el Barça amb l’arpa de Shengelia i Vesely, i els triples de *Punter, però novament la incapacitat per a frenar l’atac del València *Basket, amanida amb les fallades des del tir lliure, va pesar massa al quadre català, que va encaixar tres triples seguits amb aroma a sentència al tancament del tercer quart (64-82).
Lluny d’acontentar-se, el futur campió va trepitjar l’accelerador a fons i va eixamplar la diferència més enllà dels vint punts, enfront d’un Barça que començava a assumir el seu destí (67-88, min.33), igual que els seus aficionats, que van anar abandonant les graderies, amb algun dit acusador dirigit a la tribuna.
Amb el partit trencat i el València Basket divertint-se sobre la pista, va arribar el moment dels comiats, amb ovacions tancades a Laprovittola, Vesely i Satoransky en un Palau Blaugrana que per moments va semblar La Fonteta o el Roig Arena, entonant el ‘campions campions’ per a celebrar la segona Lliga en la història del València Basket (84-108).
