El València va remuntar aquest dissabte el punt inicial de Robert Lewandowski amb els gols de Javi Guerra, Luis Rioja i Guido Rodríguez, tots ells en la segona meitat, però la victòria no li va servir per a entrar en Lliga Conferència, ja que Getafe i Rayo Vallecano van guanyar els seus partits.
Una victòria i esperar. Això és el que havia de fer aquest dissabte el València enfront del campió de lliga, un rival que li té presa la mesura a Carlos Corberán, perquè sota la seua direcció l’equip culer li ha endossat als valencianistes un contundent 18-1 en tres partits. Però aquesta vegada no va anar així.
El València va eixir intens i decidit amb un pla clar: pressionar a dalt per a recuperar la pilota com a abans i eixir a l’atac. I no li va eixir malament. L’equip blanc-i-negre no deixava temps per a pensar al seu rival, que s’afanyava en la presa de decisions i perdia ràpid la pilota.
La primera ocasió clara va arribar en el minut set després d’un exquisit passe a l’espai de Núñez per a Diego López, la canonada del qual va marxar als núvols. Va ser el primer avís dels quals després vindrien. Per part seua, el Barcelona ho va intentar amb un Ferran que creava perill en les poques ocasions que el conjunt català va xafar l’àrea de Dimitrievski.
Amb un ull en els altres partits, Mestalla murmurava amb el gol de l’Alabés al Rayo Vallecano mentre el seu equip acabava de fallar una triple ocasió claríssima. No defallia el València, que, amb un gran desplegament físic, continuava intentant-ho i molt a prop es va quedar Hugo Duro de marcar el primer en el minut 17 després d’un centre de Diego López, però el seu testarazo va marxar fregant l’esquadra.
No obstant això, el Barça creava perill amb molt poc. L’equip de Hansi Flic, ja relaxat després del sopar de celebració del títol de lliga, el dia d’oci en un parc d’atraccions i el concert de Bad Bunny, va encadenar una bona jugada que va culminar Balde amb un xut que va marxar al lateral de la xarxa. Tenia la possessió i accelerava quan volia.
Però el València seguia i seguia. Aquesta vegada ho va intentar Ugrinic amb un potent xut llunyà que va atrapar Szczesny i Núñez amb una pilota que es va anar lluny de la porteria del polonés. El Barcelona va jugar durant diversos minuts amb un jugador menys per una bretxa de Gerard Martín fruit d’un llance amb Luis Rioja i, en eixe període, Araújo va rebanyar la pilota de manera imperial a Javi Guerra quan el mitjà anava a rematar enfront de Szczesny després d’una brillant jugada personal.
Just abans del descans, els blaugranes van tindre la més clara amb un testarazo de Lewandowski a la fusta després d’un córner. Després del pas per vestuaris, Xavi Espart va substituir a Araújo i, a la poca estona, Ramazani a Diego López per lesió.
Al València li costava mantindre el ritme de la primera part i el Barcelona va començar a sentir-se molt més superior mentre que el Getafe es va posar per davant d’Osasuna. Encara que guanyara el València, no hi hauria possibilitat de Lliga Conferència.
Però Lewandowski no va voler que es donara eixa situació i va posar per davant al seu equip en el 61 en desviar a gol una forta volea de Ferran que s’anava lluny. Semblava que les esperances del València s’esvaïen, però va aparéixer cinc minuts després Javi Guerra per a empatar d’un zurdazo i Luis Rioja va posar el 2-1 en el 71 després de caçar una pilota solta en l’àrea per a fer somiar a Mestalla i Dimitrievski va salvar als locals amb un paradón baix pals a una rematada de Christensen.
Però el Getafe continuava guanyant i també va remuntar el Raig en el minut 89. El València va fer els deures, però els seus rivals també. Ja en el temps afegit, Guido va marcar el 3-1 amb un xut des de la frontal i ajustat al pal curt per a acomiadar la temporada amb una victòria.
